Després de les darreres torrentades al Llevant de Mallorca, no és hora de retrets, sinó de solidaritat. Moment d' agrair de la mateixa manera als milers de voluntaris arribats de tota Mallorca o a algunes cares conegudes del món de l'esport, la religió o la gastronomia la feina que estan fent desinteressadament per facilitar una ràpida "tornada a la normalitat" - que els costarà mesos, potser anys en alguns casos - als damnificats.
Serà difícil aixecar una zona devastada per les inclemències meteorològiques, certament. Però cal pensar en positiu què es pot fer millor cara a no repetir errors en el futur, car ningú ens assegura que mai més farà una barrumbada com la de fa dos dies.
El primer que es demana a les autoritats és sentit comú. Refer el Llevant pensant en les persones i no en interessos econòmics o polítics. Dos exemples: els aparcaments del simpàtic Porrassar i un altre públic a S'Illot eren situats el primer sobre el torrent. El segon, just devora la desembocadura del Torrent de n' Amer.
No és un fenomen aïllat: al Port d' Andratx llueix un magnífic aparcament just al costat de la confluència entre la mar i el torrent. Mai ha passat res. Fins el dia que tothom se'n recordi de Santa Bàrbara quan trona. Com aquest exemple, molts d' altres: Mallorca és una immensa torrentera seca . Però quan plou, du aigua.
Per tant, més que els desviaments de torrents que proposa el Col·legi d' Enginyers de les Illes Balears, el que s' imposa és el seu manteniment. L' exemple més punyent el trobem al propi municipi de Sant Llorenç: després de les fatídiques torrentades del 1989, en una lloable obra d' enginyeria civil es va eixamplar el cabal, tot proveint-lo d'un llit de ciment. Ahir, un local de certa edat comentava que la brutor que venia de dalt la Vila era la que "havia fet tap" al segment cimentat trenta anys abans i l' aigua havia envestit les cases.
El seny també hauria d' arribar al disseny de les carreteres i l' urbanisme de les poblacions. No de Llevant, sinó totes les afectades amb torrents. Veure com s' autoritzen blocs de pisos o escoles al llindar de llits fluvials és quelcom per reflexionar. Però segueix passant. En aquests moments, a Menorca s' aixeca una barrera protectora devora un torrent perquè...l' Ajuntament vol construir l' escola al costat de la zona d' influència hídrica. És un exemple de l' urbanisme que - potser - hauríem de repensar.
Sentit comú. Només es demana això. Tot tenint en compte que fins no fa tant, els homes i dones es reunien periòdicament. I amb les seves falç, anaven als llits dels torrents i els feien nets. Endemés que hi feien pasturar constantment cabres, ovelles i someres.
Invertir en les persones, naturalment. Però en les infraestructures, és més hora de la conservació i millora que d'experiments ocupadors de territori. Encara que vagin signats per un llicenciat superior.
*Llicenciat en Història Contemporània
