Sense cap dubte deuen ser molts els ciutadans d´arreu que ens hem fet la il·lusió, ingenus com som, que és possible un món millor; amb pau entre les persones i les nacions, amb una distribució equitativa de la riquesa i del benestar, regit per la bonhomia, els bons sentiments i la germanor. Amb paraules potser no tan d´estar per casa són aspiracions a què, vulgues que no, ens hi conviden gairebé totes les religions, almenys la doctrina teòrica oficial, i les diverses ideologies i teories sociopolítiques. L´evidència és que la realitat sol desmentir els bells i nobles anhels, i per a això mateix se solen produir desbandades abruptes tant de les religions com de les ideologies polítiques.
A còpia d´anys i de travelades descobrim que els mecanismes que acaben prevalent i conquistant els cors tenen a veure més amb l´eix del mal que no amb el del bé. Arribam a la conclusió, a la vista dels fets i dels gests que presenciam dia a dia, que els humans figuren entre les pitjors espècies que hi ha, que, tenint-ho sovint tot per arrecerar-se a l´ombra de la bondat, prefereixen temptar i accionar les tecles del mal. En uns nivells que es podrien qualificar d´anecdòtics, que potser no ho són tant, però deixem-ho anar ara, això, com és ara als mons de ficció (el cine o la literatura) els dolents tenen una aurèola de què els bons no gaudeixen; els dolents afronten la vida sense pors, de manera descarada, violant les lleis i convencions socials, són valents i no s´arruguen davant de cap perill. Són portadors d´un programa vital que fascina, sobretot, les ments adolescents i a la flor de la vida, que creuen, de bona fe, que poden derrotar el món i canviar les regles del joc en un tres i no-res.
Des de sempre que ens han ensenyat que una de les pitjors cares del mal és la guerra; no importa ara si es podrien justificar les que se´n solen dir guerres justes, si és que són conceptes compatibles. Les guerres per a molts de nosaltres no han estat més que dades acadèmiques i objecte d´estudi escolar; posem que en sabem un bon grapat, de detalls de diverses guerres que s´han produït al llarg de la història. Per sort, no n´hem viscuda cap, i els que n´han experimentada alguna acostumen a no voler parlar-ne, tan extrema va ser-ne l´experiència. A part de la guerra del 1936-1939 de la qual sempre n´acaben arribant esquitxos, a pesar dels anys passat, una de les guerres modernes que més impacte ens va causar, i mira que ens queia una mica lluny i ens era, per dir-ho així, neutral, va ser la Guerra de les Malvines. Érem jovençans, el 1982, estàvem fascinats per la literatura hispanoamericana, el Che era un dels nostres herois i fins i tot crèiem, ai las!, que Cuba podria ser un model de societat a imitar. L´aventura patriotera de la dictadura militar argentina va representar una carnisseria imperdonable per a molts de soldats argentins a la flor de la vida, soldadets aficionats i a la força, com ens feien ser per aquí a nosaltres una temporada, que es varen haver d´enfrontar a un exèrcit professional d´una nació que havia estat un imperi, i encara en té serrells. Llegim a part o banda que, gràcies a l´acció del Comitè Internacional de la Creu Vermella s´han pogut enterrar les restes, al cementeri de Darwin, de cent vint-i-un de soldats argentins, exhumats no fa gaire. "Soldat argentí només conegut per Déu", resa la làpida de cadascun dels quals, tot esperant proves d´ADN per identificar-los. Entre nosaltres en queden, encara, de cossos enterrats, de soldats i de civils, a qui encara no coneix ningú.
