Li encantava jugar amb els interruptors. Ho va fer sovint durant els anys que va estar entre nosaltres, omplint la casa d'alegria, tendresa i benestar. Els encenia i els apagava repetidament, meravellant-se del fet que amb un simple prémer dels dits sobre un petit rectangle blanc i llis pogués il·luminar-se l'estança de cop i volta, com per encanteri. Va adonar-se que aquella acció, aparentment intranscendent per a la resta dels mortals, li conferia un poder gairebé sobrenatural: el de facilitar el trànsit de la penombra a la claredat en un tres i no res, amb una senzilla operació quotidiana i fàcilment a l'abast. Tan aviat engegava el llum com l'enfosquia tot seguit, acompanyant l'acció amb un somriure entre maliciós i entremaliat, com d'al·lot que gaudeix de la seva petita malifeta tot i conèixer una segura reprimenda per part dels seus progenitors. De mica en mica va anar esbrinant les nombroses utilitats de tots els interruptors de la llar, els quals li descobrien un món de sensacions tan fascinant com seductor.
D'un temps ençà la "campana" de la cuina feia coses estranyes. És un d'aquests electrodomèstics que ha esdevingut imprescindible des de fa ben bé una dècada, amb la introducció de les noves cuines de disseny i la consegüent necessitat d'eliminar els fums produïts per la cocció dels aliments. A dir ver resulta molt pràctic: n'hi ha prou amb seleccionar algun dels botons disposats en renglera, un devora l'altre, per a que, en funció de la velocitat escollida, les emanacions dels cuinats i fritures siguin absorbides ràpidament per un aparell que recorda els plats voladors, amb tot de llums que es projecten sobre les paelles o greixoneres i que fan que l'acció de cuinar adquireixi unes connotacions diferents, més enllà de la rutina que sol envoltar aquests afers casolans.
El cas és que, des de feia algunes setmanes, la "campana" s'engegava tota sola, de sobte, sense que ningú manipulàs cap dels botons del seu comandament. En un principi no li donàrem més importància, però s'aproximava Nadal i aquella disfunció aparentment espontània creixia en freqüència i intensitat. Si érem a casa l'anomalia no representava més inconvenient: algú de nosaltres s'aixecava i aturava l'extractor manualment, tot prement el botó corresponent. El problema es plantejava especialment a les nits, quan de cop i volta la "campana" es disparava i ens havíem d'aixecar cada dos per tres per apagar-la, a part de l'ensurt que suposava la irrupció d'un soroll tan singular en el cor de la nit fosca i dormida.
Decidírem cridar un tècnic, que comparegué puntualment d'acord amb la cita concertada prèviament per telèfon. Examinà detingudament l'extractor: a primera vista no hi havia res d'anòmal en el seu funcionament. Desmuntà la "campana" i examinà amb cura el commutador de corrent, per si hi havia algun cable espanyat o que fes un mal contacte. Tot estava en ordre, aparentment. Netejà amb cura els intersticis de l'aparell, l'antiguitat del qual xifrà en una quinzena d'anys, si fa no fa la mateixa edat que ell tenia quan marxà definitivament de les nostres vides:
-Es extraño, pero aparentemente todo está en su sitio. He cambiado la pieza por si acaso, aunque a decir verdad la original no estaba muy deteriorada. Tampoco veo que haya ningún muelle roto o algo que sugiera una posible avería. Estos aparatos son a veces misteriosos? Lo siento, pero tendré que cobrarle la mano de obra y el desplazamiento. No le cobro la pieza sustituida, que en todo caso tiene una garantía de quince días. Son 57 euros, IVA incluido.
-Com diu?? Disculpi'm, és que estava una mica distret.
-No se preocupe, nos pasa a todos: ¡llevamos demasiadas cosas en la cabeza! Le decía que son 57 euros, con el IVA incluido.
-Moltes gràcies, aquí té. Una cosa, vostè creu en els esperits?
-No demasiado, la verdad. Lo dice por lo de la "campana", ¿verdad?
-Sí, però segurament són imaginacions meves, ho deixi córrer. Moltes gràcies per la seva feina, i Bon Nadal.
-A usted, Feliz Navidad. Ah, y llámeme si se volviera a estropear, ¿de acuerdo?
Ho faré, no se preocupi vaig dir-li, mentre m'afanyava per veure el primer estel de la nit incipient a través de la finestra.
