El futur de l´economia balear

El passat dilluns se va celebrar, al Club del Diario de Mallorca, una taula rodona organitzada per la Fundació Gadeso titulada "El futur de l´economia a Balears" i que forma part d´un cicle de debats que porten com a lema "Els reptes de futur a Balears". A la taula, moderada pel president de la Fundació, Antoni Tarabini, hi participaren els economistes Vicenç Tur i Ferran Navinés, el misser Javier Blas i l´empresari Josep Forteza-Rey.

L´objectiu era posar en comú les visions de distints sectors i esbrinar les debilitats i fortaleses de l´economia de les illes per sortir d´aquesta greu situació en què ens trobam. I, amb matisos i des de diverses perspectives, tots els ponents estigueren d´acord amb les línees generals, que aquí vull resumir en cinc idees força.

Primera, el turisme ha de continuar sent la locomotora que arrossegui el tren de l´economia balear, si bé el sector necessita d´una profunda renovació. Disminució progressiva de les places turístiques, augment de la qualitat de l´allotjament i de l´oferta complementària, desestacionalització, diversificació de productes, cerca de nous mercats emissors... És a dir, optar per un model on la qualitat sigui més important que la quantitat i que no consumeixi més territori. A la taula se parlà del fracàs de la reforma de la Platja de Palma, de les dificultats dels empresaris per renovar els seus negocis, donada la baixa rendibilitat i el tancament de l´aixeta creditícia o de la necessitat de millorar la connectivitat en temporada baixa. Uns punts febles que s´han de solucionar si volem sobreviure a la crisi.

Segona, una aposta clara i decidida per les noves tecnologies. Ferran Navinés destacà que les TIC seran un sector clau de desenvolupament econòmic, doncs la pràctica totalitat de les empreses (i també de les famílies) demandaran els seus serveis. Apuntà que Balears està ben posicionada en relació a la resta de comunitats però criticà les retallades que s´estan fent en R+D+i en nom de la reducció del dèficit.

Tercera, si bé el turisme serà el gran sector econòmic, no podem oblidar altres nínxols de creixement i de creació de llocs de feina. Aquí, Vicenç Tur explicà la seva experiència a un grup d´empreses de biotecnologia, que generen ocupació altament qualificada i ofereixen una oportunitat de diversificació. A la part negativa, destacà que la rendibilitat d´aquestes empreses se dóna a llarg termini i que necessiten de grans inversions. També cal destacar la necessària reactivació del sector de la construcció orientat a la rehabilitació, per tal d´absorbir l´important nombre de persones aturades de difícil reconversió.

Quarta, una lluita decidida contra el fracàs escolar. Una regió sense una bona formació, sense un bon capital humà i que només aposti per una mà d´obra intensiva i de baixa qualificació està condemnada al fracàs. Potser sí podrà superar la crisi, però repetint errors del passat tornarà a caure en un pou cada cop més profund i de més difícil sortida.

I cinquena, i potser la més important, la necessitat de sumar esforços, de crear sinèrgies, d´arribar a acords, de compaginar la iniciativa privada i la inversió pública... en definitiva, de remar tots cap a un mateix port per abandonar aquesta tempesta i evitar que les ones de la crisi engoleixin el nostre vaixell. I per això cal un capità (o capitans), i aquí se fa palesa la manca de lideratges (polítics, econòmics, socials) que pateix Balears.

En resum, si bé les perspectives no se poden qualificar de positives, les illes estan millor posicionades que altres regions per sortir d´aquesta greu situació i tornar a ser, de nou, una figura capdavantera de l´economia espanyola i europea. De feina, n´hi ha molta. Ens hi posam?