Maltractaments: diguem prou

El passat 21 d´octubre tingué lloc a l´Estat Espanyol la primera convocatòria pública d´homes contra la violència de gènere. L´acte consistí en una "roda", és a dir, un cercle de persones –majoritàriament homes- reunides al voltant d´una gran llaçada blanca, símbol internacional de la lluita contra aquest tipus de violència arreu del planeta. En total foren 33 les rodes organitzades –una d´elles a Palma-, tota una fita si ens atenem a la tebiesa amb què, per regla general, acull el col·lectiu masculí tot allò relacionat amb les agressions a les dones.

Encara no fa gaire que, en representació del Grup d´Homes per la Igualtat i contra la Violència Masclista, vaig assistir a un programa radiofònic per parlar sobre la incidència d´aquesta qüestió en la nostra societat. Entre els tertulians em va cridar l´atenció una al·lota jove, que fou la primera a prendre la paraula. El seu testimoni no va deixar ningú indiferent. En primer lloc, pel coratge a l´hora de relatar l´infern particular en què la seva parella l´havia sumida; en segon, per la seva determinació a sortir-ne, malgrat les seqüeles de tot tipus pes les quals havia passat durant el seu calvari. En aquell moment vaig pensar que la jove representava d´alguna manera totes i cadascuna de les 63 dones assassinades enguany pels seus marits o companys sentimentals. És més, ella mateixa hauria pogut passar a engrossir aquesta macabra llista si no hagués estat per l´ajuda que va rebre per part dels seus familiars i amics. A simple vista res no feia sospitar que hagués passat per cap penúria o tribulació extremes. El seu aspecte era el d´una persona equilibrada i saludable, que transmetia optimisme i que es mostrava disposada a realitzar-se tan humanament –era mare de tres fills- com professionalment.

La seqüència dels fets relatats era, si es pot dir així, l´habitual en aquesta mena de luctuoses vivències: primer foren els insults per a després passar a les amenaces, no sense entre i entre etzibar-li que era una completa nul·litat i que li estava arruïnant la vida. Finalment arribaren els cops i els blaus..., fins que ella va dir prou. Altres, però, no han corregut la mateixa sort. El darrer cas a Mallorca és encara ben present en la nostra memòria: Miquel Llodrà Vives, un pollencí de 86 anys, atropellava Anne Vanjirv a la sortida del seu domicili, aparentment després d´una forta discussió. En la concentració celebrada al Born de Palma dos dies després, Francisca Mas, presidenta del Lobby de Dones de Mallorca, afirmava amb rotunditat que, més enllà de les circumstàncies que rodejaven el fet i les consideracions jurídiques, hi havia una realitat dramàtica i inqüestionable: Miquel Llodrà, l´agressor, era viu, mentre que Anne Vanjirv, la víctima, era irremeiablement morta.

I els homes, de quin costat estam? Feim tot allò que està a les nostres mans per evitar aquests tipus de violència? Des de la nostra associació pensam que aquesta existeix perquè la majoria de la població masculina manté encara certa tolerància cap a ella. Ja sigui per por, per egoisme, per rancúnia o per una malentesa solidaritat masculina, el cert és que molts de nosaltres no feim prou per acabar amb la violència de gènere. La majoria, fins ara, ens hem limitat a contemplar des de la distància aquest gravíssim problema. Cal que tinguem ben present que cada gest, actitud o comentari pejoratiu i discriminatori contra les dones, augmenta la permissivitat i obre el camí cap als maltractaments.

No podem romandre més temps callats. El nostre silenci, no ho oblidem, ens fa còmplices d´alguna manera d´aquesta situació. Avui, en el Dia Internacional per a l´Eliminació de la Violència contra les Dones, volem fer una petició a tots els homes i la població en general: no mireu cap a un altre costat. No continueu tolerant en el vostre entorn cap situació de violència, sexisme o discriminació cap a les dones. Denuncieu aquells casos que conegueu i ajudau, sense cap dubte, les víctimes.

Feis-ho per elles, en primer lloc, i feis-ho també per nosaltres.

(*) President del Grup d´Homes per la Igualtat i contra la Violència Masclista