Si la Gelateria Ca’n Miquel hagués nascut ara, no es diria d’aquesta manera, sinó que l’haurien batiada com a Ca’n Miquel i n’Apol·lònia. Marian Valero, tercera generació d’aquest establiment emblemàtic de Palma, reivindica la figura de tots dos padrins: «Aleshores les dones estaven invisibilitzades. El meu padrí era qui fabricava i ideava els gelats, però ella era la que feia de relacions públiques, qui gestionava el personal i era la cara visible davant clients». La figura de n’Apol·lònia, de qui diuen que continua essent tan atenta com abans, amb el seu somriure característic, també és vital pel que fa a la ubicació actual, ja que ella va ser qui va apostar pel local del carrer dels Montcades i que aquest fos de la seva propietat.

Aquesta reivindicació del paper femení de Ca’n Miquel arriba en un moment en què són a punt de fer 45 primaveres, concretament, bufaran les espelmes el 5 d’agost. Ell havia nascut a Caimari i abans d’obrir la gelateria Ca’n Miquel a Palma, va anar a fer feina a Barcelona, a la pastisseria Condado (avui dia coneguda com a Bocí), on va treballar amb la seva muller i els seus cunyats. De fet, feia poc que Miquel Solivelles i Apol·lònia Vallori, inquera de naixement, s’havien casat. Després d’una temporada allà, varen decidir tornar a Mallorca i obrir una gelateria a Palma, que inicialment va obrir les portes a l’avinguda de Jaume III, fins que l’any 2011 es va traslladar a la ubicació actual.

Tothom que ha tastat els gelats de Ca’n Miquel sap que són boníssims. N’hi trobareu dos tipus, els de fruita, que no duen llet, i les cremes, que sí que en duen, com ara de xocolata, cafè, panses amb rom, etc. Per fer el gelat de fruita, només hi posen sucre (que varia segons la casta que fan), aigua i la fruita, la qual es suca (en el cas de llimones i taronges) o capola. Després, tot es posa dins un pasteuritzador (per eliminar els bacteris que hi pugui haver), a continuació s’eleva la temperatura, es passa dins una mantegadora i es gela.

Tenen un centenar de receptes, algunes de les quals no preparen sempre: «M’agradaria rescatar-ne algunes, com la de palo o la d’oliva trencada», comenta Marian Valero. Aquest mes de juny arribaran al mostrador de la gelateria delícies com el gelat d’albercoc, que prové de la Cooperativa de Porreres, i que sol durar només 10 dies a la botiga. Tot l’any en tenen d’ametla de Mallorca, concretament de Bonany (Petra), la qual compren sencera, triada a mà i la torren a Ca’n Miquel, palangana a palangana. Un altre gelat que trobareu serà el de figa de moro, el podreu degustar des dels darrers dies d’agost fins a començament de setembre, i el d’arboça, que prové de casa seva. «Allò complicat darrerament és fer gelat de síndria i meló, que només elaboram el mes de juliol, perquè costa molt trobar-ne de bons i si no tenen la qualitat que volem, no en feim», puntualitza. Els que no fallen mai són els d’alfabeguera i els d’herba-sana.

Per cert, aviat presentaran una carta per descobrir als clients les possibilitats culinàries dels gelats, com ara trempar una amanida de tomàtiga, acompanyar unes endívies amb gelat de rocafort Société o fer unes postres senzilles i originals amb oli, sal i gelat de nata.

Aquesta tradició de saber fer un bon producte és mereix un reconeixement; per això, l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics (APEGIB), els ha lliurat un dels Premis Gastronòmics. Enhorabona i que per molts d’anys puguem gaudir d’aquests gelats!