Allò fonamental perquè el palo es pugui denominar d’aquesta manera és que s’hagi fet a Mallorca. Així ho explica Toni Perelló, responsable de Dos Perellons. El nom de la seva empresa és relativament recent, es remunta a l’any 1973, quan va apostar per crear una fàbrica de licors pròpia. Com que els seus dos llinatges són Perelló, va apostar per batiar-la com a Dos Perellons. Ara bé, la seva recepta per elaborar palo (i altres licors tradicionals de l’illa que elabora) ve d’avior, concretament de Jordi Perelló, el seu repadrí, qui va començar a elaborar licors l’any 1882 a Llubí.

El palo va començar com una beguda medicinal per guarir les febres a partir de dues herbes: la quina calissaia i la genciana. Toni Perelló explica que primer es feia una infusió de totes dues plantes, però com que són molt amargs, s’hi va afegir sucre. El problema és que amb el sucre la infusió fermentava i tenia mala olor i mal gust. Per aquest motiu, s’hi va afegir alcohol (de manera que la infusió no fermenta) fins a esdevenir un aperitiu i, alhora, un símbol d’identitat d’aquesta terra.

Palo, Dos Perellons | Un aperitiu per reivindicar!

Palo, Dos Perellons | Un aperitiu per reivindicar! B. Font

El secret de l’èxit de la recepta artesanal de Dos Perellons és cremar el sucre de manera que no doni un gust estrany. Sobre la creença que el licor de palo és fet amb garrova, s’ha de dir que és falsa. Toni Perelló comenta que allò que va passar és que després de la guerra civil, com que gairebé no hi havia sucre, es va optar per substituir-lo per xarop de garrova, un ingredient que no s’usa.

Fa anys gairebé tothom bevia palo com a aperitiu, però avui dia l’oferta que hi ha és molt variada: vermuts, begudes italianes (que també tenen la genciana i la quina com a ingredients, vins escumosos, etc.). Tot i això, el palo no ha deixat de ser una beguda excel·lent per encetar un àpat, ja que es pot beure tot sol, amb sifó o soda. Al poble de Galilea, des de fa tretze anys aproximadament, celebren les festes patronals amb un refrigeri de palo i tònica, la qual aporta un toc més dolç i refrescant al licor. La combinació, diuen, és un èxit per a tothom que la tasta.