Ara que els pagesos reclamen que l’Administració acabi amb l’excés de burocràcia, la competència deslleial dels productes de fora i el preu precari que els imposen distribuïdors, supermercats i hipermercats; alhora ens recorden com són d’importants en el nostre dia a dia, un fet que sembla que havíem oblidat des del confinament de 2020. En aquest context, hem de tenir present aquella gent que durant anys s’ha dedicat al camp i ens ha donat menjar.
Un d’aquests és Sebastià Batle i Llompart, a qui els cellers de Vi de la Terra Mallorca han atorgat el premi Vinyòvol per reconèixer-li la seva tasca i esforç. Dia 9 de març farà 90 anys i el seu nom està vinculat al vi des de menut. És fill de Macià Batle i Maria Llompart. De ben petit va quedar orfe de mare i a 9 anys ja trepitjava vinya. De fet, recorda quan es llaurava amb bístia, per aquest motiu, els ceps se sembraven a vuit pams i, més endavant, a nou pams. També rememora quan les esquitxava, que ho feien de manera respectuosa i ecològica amb sulfat de coure i una mica de calç, la mesura de la qual posaven abans damunt una fulla per saber si la calç podia cremar o no la vinya. A més, té present quan, amb 10 anys, feien el vi i venien un bocoi a sa Pobla, un altre a Consell i dos més a Palma. Com passa a Mallorca, tenien la feina diversificada, és a dir, no sols es dedicaven a la viticultura, també conraven blat, feien hort i tenien un parell de vaques. Diu que era un temps de supervivència, però que no els faltava menjar. Els hereus directes són els seus fills Macià, Miquel i Sebastià, a qui els va inculcar què significa viure del camp, els quals, el 2004, varen crear el celler Binigrau, amb una aposta clara per la tradició i, alhora, per la modernitat i la qualitat.
Per brufar la trajectòria de Sebastià Batle i Llompart propòs fer-ho amb el vi Nounat, que elaboren els seus descendents. El nom va sorgir després d’un dinar idíl·lic en el restaurant Molí de Sal de Formentera, nedant cap a l’Espalmador. Macià Batle recorda que varen començar a fer una pluja d’idees amb un grup de companys per veure quin nom podien posar al vi nou que havien fet i com que havia acabat de néixer varen trobar que la millor manera de batiar-lo era Nounat. Era a començament d’octubre de 2005 i des de llavors és un vi que no deixa de seduir tothom que el tasta. A partir de la setmana que encetarem passat-demà, ja podreu tastar l’anyada 2023 que, de segur, no decebrà.
Des de fa 18 anys, mantenen les mateixes varietats per elaborar-lo: premsal blanc (60%) i chardonnay (40%). En el procés són clau les fermentacions lentes del raïm, per separat (de fet, es veremen en moments diferents) i a poca temperatura, i la untuositat que els pòsits hi aporten. És un vi sense fusta, d’un color groc pàl·lid amb el rivet verd, en el qual destaquen les aromes de flors blanques i notes tropicals de pinya. Té un excel·lent pas en boca gràcies a una acidesa equilibrada. Marida molt bé amb plats de peix, carn blanca i, també, amb verdures, com ara uns carabassins laminats amb sobrassada i gingebre o uns porros confitats amb herbes fresques, formatge de feta i ametla torrada.
