Parlar de Ca’n Parrí és parlar de pagesia, de persones feineres, d’emprenedoria, d’amor, d’història, de passat, de present i de futur. De ben jove, Gabriel Mora Rosselló, conegut com Biel Parrí, sempre va ajudar la família amb les feines del sequer de l’albercoc. «Els doblers que en treia no eren per a mi, eren per a la família, i com que volia tenir els meus doblers, quan tenia 16 anys, vaig començar a fer feina al restaurant Can Pep Serra, a la Colònia de Sant Jordi». Quan tenia gairebé 18 anys, va comprar un tros de terra, concretament mitja quarterada, que es venia devora un quartó dels seus padrins, a Son Oliver. Sa mare li deia: «De veres que amb desset anys vols comprar un tros de terra en lloc d’una moto?», però ell ho tenia ben clar. Tant fins al punt que avui dia té quasi cinc quarterades, que ha sembrat d’arbrers, principalment d’albercoquers. «Sempre pens com estaria el meu padrí d’orgullós de veure-ho».

Quan tenia 26 anys va decidir posar en marxa l’empresa Ca’n Parrí, a partir del malnom familiar. Havia anat a voltar món, primer a Alemanya i després als Estats Units d’Amèrica. Feia poc temps que n’havia tornat i no sabia molt bé què volia fer a l’illa tot i haver treballat en el sector de la restauració i a l’aeroport, i haver estudiat Direcció Hotelera Internacional. Com que tenia un bon nivell d’anglès, va decidir estudiar filologia anglesa i mentrestant els seus pares li varen demanar si li interessava sembrar més albercoquers. Com que sempre li havia agradat, va dir que sí, però que ho volia gestionar a la seva manera. A ca seva sempre s’havien dedicat al món de l’albercoc, però no com a empresa, sinó com una família; és a dir, tenien els seus albercoquers, en secaven el fruit i sa mare, com a cooperativista, els venia a la Cooperativa de Porreres. «Quan vaig crear l’empresa em vaig topar amb moltes complicacions per part de l’Administració i tant és així, que som l’únic sequer que queda a Porreres». De llavors ençà, elabora albercocs secs, albercocs dessecats i banyats amb xocolata negra (o blanca), albercocs amb almívar i confitura d’albercoc

Avui dia Biel Parrí té 45 anys i aquesta emprenedoria romàntica ha donat el seu fruit perquè ha revalorat l’albercoc, s’ha adaptat a les normatives (malgrat les dificultats per avançar) i ha motivat a altres porrerencs a sembrar albercoquers. També va veure una altra via per reivindicar el producte: la restauració. Per això, va obrir el restaurant L’Escrivania. El mes de març vinent farà 13 anys que el va inaugurar. L’Escrivania no és sols un bar, un restaurant, sinó que és un lloc que la gent serveix de la mateixa manera, a un edifici emblemàtic, carregat d’història i d’històries: està documentat al 1316, com el lloc on l’escrivà reial redactava actes municipals i judicials; a final del segle XVII s’hi va traslladar l’Ajuntament, i més endavant també va ser una carnisseria, un escorxador, una agència de transports i un bar. Actualment, també és un espai per conèixer i assaborir l’albercoc. De fet, devers el 75% de la carta té plats fets amb aquest ingredient. Us en diré alguns amb els quals us en llepareu els dits: el milfulls amb formatge cremós i confitura d’albercoc, la coca de sobrassada amb confitura i formatge de Menorca, el pastís de formatge amb albercoc, el flam de nata amb confitura d’albercoc. Anau-hi, us sentireu com a casa i hi menjareu molt bé!