El cocteler Rafa Martín i el seu soci (i amic) Daniel varen inaugurar Brassclub ara fa 10 anys al local on es troba, al Passeig Mallorca. Aleshores, la zona vivia un mal moment, ja que no hi havia l’oferta de restauració actual. A més, varen apostar per un local diferent, d’alta cocteleria que aleshores només era concebible a grans ciutats com ara Barcelona, Londres o Nova York.
Amb aquesta dècada, el resultat ha estat tot un èxit perquè han sabut crear un espai únic, en què l’eix és la cocteleria, però també hi són importants l’hospitalitat, la música, la decoració. Rafa Martín explica que quan el client travessa el portal de Brassclub, no demana una beguda concreta, sinó que diu «avui em trob d’aquesta manera» o «em fa ganes una beguda curta, dolça, cítrica…» i ells li fan una radiografia amb quatre preguntes, com si fossin un psicòleg, per saber què cerca i preparar-li.
Aquesta experiència diferent també es pot gaudir amb un bon vermut. De fet, Rafa Martín juntament amb Xisco Albertí i Alejo Mira, de La Vermutera; i Mateu Pons, responsable de Monvinus, han creat el vermut Luis Adolfo y Lorenzo. La idea va sorgir l’any 2021 durant un berenar a les vinyes de Mortitx. Pons, que també és director comercial d’aquest celler, els va parlar d’uns ceps de malvasia que li donaven un raïm amb una acidesa elevada, els quals podrien anar molt bé per fer un vermut. La idea els agradà i tots tres s’engrescaren en el projecte, en el qual hi ha participat Martín Jaime, propietari de Turmeón, un celler de Saragossa especialitzat en l’elaboració de vermut.
Rafa Martín ha triat el nom perquè fa referència al seu sogre i a son pare. «És un homenatge als pares, per tot allò que ens han transmès». Martín va arribar de Salamanca a Mallorca l’any 2000 per participar en un concurs de cocteleria. Com que el va guanyar, li varen sortir una sèrie d’oportunitats laborals que va aprofitar, com ara treballar a l’hotel Son Nét de Puigpunyent, que considera «un dels més bells de Mallorca». Durant la seva estada, va conèixer la seva esposa, Raquel, i va decidir establir-se a l’illa. Va ser així com va conèixer el seu sogre, l’asturià Luis Adolfo, va morir uns anys enrere. Martín recorda que «era una persona molt culta, que li encantava tot allò relacionat amb la gastronomia, el vi i el vermut, i amb qui podies tenir una conversa intel·ligent. Pel que fa a mon pare, Lorenzo, és una persona vinculada durant més de 30 anys a l’hosteleria. Tant és així, que jo vaig néixer darrera una barra i ell em va ensenyar les primeres lliçons de l’ofici i, sobretot, dos aspectes molt importants que malauradament sovint s’obliden: ser humil i saber tractar les persones».
Martín comenta que els vermuts se solen fer dolços i amb un contingut mitjà-baix. En aquest cas, han optat per fer-lo amb cos, un punt més amarg i sec del que és habitual, però que és molt fàcil de beure. Els botànics que han usat són el donzell, a més d’herba lluïsa, clau, canyella, cardamom, té una mica d’anís i de murta, a més d’un punt cítric molt agraït perquè, a més de ser afruitat, també és amarg, que prové de l’aranja i de la llima. El resultat és un vermut ideal per beure sol o combinat a l’estil de Brassclub.
