El cremadillo i el doblegat tenen certes semblances: comparteixen tipus de pasta, farciments i de qualque manera, la forma. La gran diferència és que el cremadet és tancat (s’assembla a un rubiol) i el doblegat, una mica obert. Allò que fa diferents els dos pastissos –doblegats i cremadillos– és el cruixent de la pasta, el recobriment de sucre i la caramel·lització de la seva coberta en el cas dels cremadets. El seus farciments són variats: entre els dolços, la crema, el cabell d’àngel o una confitura consistent són els més habituals; quant a farcits salats, destaca el de sobrassada amb mel.

Ingredients:

  • Per a la pasta de fulls: 300 g de farina fluixa, 220 g de farina de força, 20 g de saïm, 15 g de sal i 275 cl d’aigua freda (aprox.).
  • A part: 500 g de mantega per als fulls.

Preparació:

  • Pastarem els ingredients (menys la mantega) fins que la pasta tengui un tacte suau. La deixarem reposar dins el frigorífic.
  • Estirarem la pasta i hi incorporarem la mantega. L’aprimarem suaument, fins que formem un rectangle d’un gruix d’uns 3 cm. Estirarem la pasta i anirem fent plecs.
  • Aprimarem de bell nou la pasta en el sentit invers del que l’haurem aplegada abans i repetirem aquesta operació fins que li haurem donat 5 voltes, amb descansos d’uns 30 minuts cada 2 voltes, dins el frigorífic.
  • Ara aprimarem la pasta de fulls a uns 2 cm. aproximadament, i amb un talla-pastes tallarem peces rodones de la mida que triem.
  • Posarem sucre abundant damunt un paper; damunt hi posarem la peça de pasta, coberta de sucre. Amb el cilindre de fusta aprimarem la peça de pasta perquè agafi sucre per les dues bandes.
  • La farcirem amb crema pastissera i tancarem els pastissets amb forma de mitja lluna.
  • Els courem dins un forn encalentit, a uns 170°, al llarg de 20 minuts. Els donarem la volta perquè coguin 15 minuts més, o fins que es vegi que són cuits.
  • A causa de la presència del sucre a la superfície del pastís, s’ha de procurar que no es cremi massa aviat i deixi cru l’interior. L’ideal és que quedi una superfície ben daurada i caramel·litzada, sense passar-se, per no caure dins l’amargor del sucre massa cremat.

L’aportació és del mestre pastisser Joan Segura Miró (Muro, 1943).