Avui fa una setmana vaig passar gust d’assistir al pregó de les festes de Galilea i escoltar les paraules de mossèn Bartomeu Català. El capellà, que és molt estimat per tot allò que ha fet perquè les persones enganxades a les drogues puguin desempallegar-se’n, va parlar del paper actiu que ha tengut –i té– el poble en l’organització de les festes de Galilea, un llogaret situat dins el municipi de Puigpunyent, d’on és rector.
En un moment donat, però, va fer adonar al públic que, anys enrere, els únics que rebien l’agraïment perquè les festes haguessin anat bé eren els homes i que en cap cas se sentia anomenar cap dona. Precisament, eren elles les que s’aixecaven a les quatre de la matinada per tallar els ingredients per fer el frit que antigament era tradició cuinar per a les festes, entre altres tasques o responsabilitats.
Aquest paper fonamental de la dona, injustament silenciat, és el que es pretén reivindicar amb el vi Margalida Llompart, de qui Macià Batle n’era l’espòs. «Sabem poques coses de la meva padrina –explica Ramon Servalls, gerent del celler Macià Batle–. Va tenir set fills, dels que en va surar sis, i que va morir jove, concretament quan ma mare tenia tres anys. Amb aquest vi, volem retre un homenatge a la seva figura i a tota la feina que va fer, que fou fonamental per al padrí i per a tota la família».
Hi ha tres vins dedicats a Margalida Llompart: el negre, el rosat i el blanc. El protagonista d’avui és el rosat de l’anyada 2022, amb el qual es fa un homenatge redó a la matriarca, ja que va ser un dels premiats per la Unió Espanyola de Tastadors amb el Bacchus d’Or. És un vi jove, sense pas per fusta, el raïm del qual es verema a mà i es premsa immediatament. Servalls matisa que és un cupatge de mantonegro i cabernet sauvignon i que per elaborar-lo no hi ha cap maceració amb la pell perquè aquesta no aporti color al suc de la fruita. Hi afegeix que fermenta lentament amb molt de fred. És un brisat molt mediterrani, amb aromes cítriques, com la taronja, i un pas fresc en boca. L’ampolla és il·lustrada amb la firma de Llompart, que Servalls va trobar en un document antic.
