La nostra cuina, ens procura adesiara plats fascinants a causa d’almenys a tres motius: per la singularitat dels ingredients -no es mengen caragols tots els dies i molt menys llagosta-, a l’impacte del xoc de dos sabors que no resulten antagònics, sinó complementaris i també, és obvi, per l’alta valoració gastronòmica, però també econòmica de la llagosta que la fa inaccessible per a les butxaques més modestes. En qualsevol cas, gairebé sempre es presenta una ocasió propícia per a una celebració festiva que implica gaudir d’una taula d’excepció. És el moment de recórrer a plats com aquest.
Ingredients:
- Caragols cuinats amb herbes aromàtiques (fonoll, herba-sana, tem, moraduix, etc.)
- Llagosta
- Ceba (una per persona),
- Una cabeça d’alls
- Oli
- Sal i pebre bo.
Preparació:
- Una vegada disposem dels caragols bullits amb herbes aromàtiques, aigua i sal, els reservarem juntament amb un poc del brou obtengut.
- Tallarem les llagostes: la part del cos, en rodanxes i la part del cap, la xaparem per la meitat.
- Sofregirem i saltejarem durant un o dos minuts les tallades dels caps i les reservarem juntament amb les rodanxes. Hauran deixat alguns restes dins l’oli que quedarà totalment enriquit amb el gust del marisc.
- Dins aquest oli, hi sofregirem les cebes tallades en una juliana no gaire fina, juntament amb alguns alls aixafats. Ho courem amb un foc ben viu i per això haurem de remenar de manera continuada per evitar que la ceba s’aferri o es cremi i perquè no resulti aigualosa.
- Quan la ceba comenci a ser cuita, hi afegirem els trossos de les llagostes i salpebrarem al gust.
- Remourem uns minuts la ceba amb la llagosta, fins que hi introduirem els caragols amb una mica del brou de la seva cocció; aquests aportaran el sabor singular de les herbes.
- A partir d’aquí mantendrem el calderó o greixonera a un foc molt més suau, al manco uns 10 minuts que permetin als ingredients enriquir-se amb tots els altres sabors.
- Ho remenarem amb la giradora al llarg d’aquest procés, fins que tot estarà confitat.
- El plat resultarà millor si el servim 15 o 20 minuts després d’apagar el foc.
Devem el plat a Miquel Pastor Ferrer (Santa Margalida, 1958), qui aconsella acompanyar-lo amb cava o amb un vi blanc sec fresquet.