Diria que per a Joan Gutiérrez Cantallops l’insomni no és cap patologia que s’hagi de curar. En el seu cas, la impossibilitat de tornar a agafar el son és perquè pensa acuradament com pot millorar el seu celler familiar, les vinyes i el vi que elabora. Fruit d’aquesta passió és L’insomni, un blanc que va treure al mercat fa gairebé tres anys.

L’interès per la vinya es remunta a la seva infantesa. El seu padrí, que nom igual que ell, tenia una petita vinya sembrada a final dels anys 90 del segle passat, amb la qual feien vi per a autoconsum. A més, son pare, Manuel Gutiérrez, va ser un dels socis fundadors de Vins Mortitx, l’any 2001. Recorda que de jovenet l’ajudava a fer vi, a sembrar ceps i a veremar. Després va fer el batxillerat i la selectivitat. «Una possibilitat era estudiar enologia a la universitat durant cinc anys; però Llorenç Coll, enòleg de Mortitx, em va recomanar fer l’FP superior d’enologia a Barcelona, que eren dos cursos. Mon pare em va dir que no hi posaria cap trava si durant els tres anys següents d’acabar els estudis continuava formant-me i especialitzant-me en el sector del vi arreu del món». I així ho va fer: va continuar la formació a la Rioja, al celler Roda; després, a Mallorca, a can Ribas; més tard, a l’Argentina, al celler Achaval Ferrer. També va passar per Montalcino, amb Roberto Cipresso, i, finalment, va fer parada a Ribera del Duero, concretament a Vinos de la Luz.

Paral·lelament, l’any 2015, mentre anava i tornava de les seves estades formatives, el seu padrí matern, Antoni Cantallops, va recuperar, a xapeta, una vinya a la zona de Son Fe (Alcúdia). L’any 1989, hi havia sembrat ceps, però havia esdevingut garriga perquè només se’n va cuidar el primer any. «Ell era pagès, però el conreu de la vinya no li va agradar», esmenta. Com que els ceps eren vells i tenien les arrels profundes, Gutiérrez va pensar d’empeltar-los d’una varietat autòctona, concretament d’escursac. Un any després, el 2016, va sembrar una vinya nova en un terreny d’una hectàrea i mitja també a Son Fe, propietat d’aquest padrí, i d’on prové el raïm de L’insomni. Hi va sembrar ceps de giró ros, malvasia, gargollassa, sirà, monastrell. Per completar les tres hectàrees de Dunord, l’any 2018 va sorgir la possibilitat de llogar la vinya que un artista alemany té a Pollença, amb el qual, finalment, feren barrina.

El protagonista d’avui és L’insomni, fet de Giró Ros (55%) i de Malvasia (45%). És un vi de mínima intervenció i sense fusta: prové d’una vinya de secà, que no es rega, es verema a mà, es premsa en fred i roman quatre mesos amb els seus pòsits dins dipòsit d’acer inoxidable. Se n’ha fet una edició limitada de 4.000 ampolles, i si tot continua com els anys anteriors, el mes d’agost s’hauran exhaurides. És un vi amb una acidesa moderada, d’un groc palla lluent, amb aromes de flors blanques i de pinya tropical, una fruita que també trobam a la gola, on té un pas fresc i un punt gastronòmic, ideal per maridar amb uns calamarins i un arròs de marisc arran de mar.