El celler Son Vich de Superna presenta un nou vi: un monovarietal de viognier de l’anyada 2021, que té la particularitat que ha fermentat en botes de roure. Aquesta varietat forana de raïm és poc usada a Mallorca. L’enòloga de la casa, Sara Martínez, explica que és una varietat delicada i molt aromàtica, però alhora és enrevessada i difícil de cultivar: «en alguna anyada, hem tengut la dissort de perdre el 50% de la producció en un sol dia», remarca.
La viognier és originària de la vall del riu Roine, especialment a la ciutat de Condrieu. Tot i ser francesa, es pot considerar similar a les varietats autòctones mallorquines perquè també va estar a punt de desaparèixer. De fet, es diu que a final dels anys 60 del segle passat només quedaven devers 7 hectàrees sembrades i, avui dia, és present arreu del món, tot i que no és la més popular perquè és complexa de conrar.
Gabriel Sampol va apostar per la viognier devers l’any 2006, quan va crear el celler. Vint-i-cinc anys enrere, va adquirir la possessió que dona nom al celler per descansar-hi; una finca que apareix documentada el 1236, concretament en el Llibre del Repartiment de Mallorca del rei En Jaume. A poc a poc, n’ha reformat les cases, ha guanyat terreny a la garriga i ha recuperat el conreu de la vinya, de la qual s’encarrega de gestionar el seu fill, Fernando. De viognier, només n’hi ha dues parcel·les, que plegades sumen una hectàrea d’extensió.
Per a aquest nou vi, s’ha descartat la botella blava i el dissenyador Tomeu Darder ha apostat per una ampolla més elegant. A l’etiqueta, s’hi ha mantengut el cavallet de mar, que fins ara ha representat el vi viognier sense pas per fusta de Son Vich de Superna, un dibuix que sempre ha agradat a la matriarca dels Sampol, Maria Paz Massanet.
El resultat d’aquest vi blanc és molt bo. Només se’n fan 2.600 botelles. Sara Martínez comenta que s’elabora de la manera següent: se selecciona el millor raïm i, també, el més madur. Es premsa i se’n fa la vinificació en dipòsits d’acer inoxidable. Després, quan falta poc per acabar la fermentació, es traspassa a botes de roure francès de 225 litres (de tres usos) i hi roman durant set mesos amb la solada (pòsits). Per acabar es clarifica lleugerament, es filtra i s’embotella. Se n’obté un vi de color de groc palla un punt llampant, amb aromes florals i, també, de bulb de fonoll, a més de reminiscències lleugeres de llorer i d’anís. En boca té un punt untuós i alhora molt gastronòmic. És ideal per maridar amb arròs, peix i carn blanca.
