Filumena Marturano

Després de 25 anys de viure mantinguda per Domenico Soriano i múltiples negatives a casar-se amb ella, Filumena decideix fingir una greu malaltia per aconseguir que, al llit de mort, Domenico accepti contreure matrimoni. La casa és plena de metges i veïns, i enmig d’aquest ambient fúnebre arriba el capellà per donar-li l’extremunció i s’organitza el casament. Mentrestant, una jove amant de Domenico espera ansiosament a l’habitació del costat que Filumena traspassi… Però un cop casats, Filumena Marturano s’aixeca del llit fresca com una rosa, i és aquí que comença l’espectacle.

Què ha empès Filumena a muntar tota aquesta farsa? Per què la seva obsessió per casar-se amb Domenico? I ell, per què feia 25 anys que defugia el matrimoni? Aquesta és una comèdia d’embolics, secrets i intencions capgirades. Filumena és la protagonista d’un periple de vida que l’ha conduïda a enganyar, robar i aprofitar-se de Domenico, que sempre ha nedat en l’opulència. L’esclat de la seva relació amorosa esquitxa a tothom qui els envolta i fins i tot a qui encara no els envolta. Tota la veritat és bolcada sobre la taula, però ja sabem que la veritat sovint és dolorosa…

Els aires d’Itàlia d’Eduardo De Filippo ens parlen de l’amor i la venjança, de l’instint de supervivència i la petitesa humana. Un retrat a la napolitana on l’estima es posa a prova i ens recorda que l’amor és una força que a vegades rebota en direccions oposades.

Text: Eduardo De Filippo

Traducció: Xavi Valls Guinovart

Direcció i adaptació: Oriol Broggi

Intèrprets: Clara Segura, Enrico Ianniello, Jordi Corominas, Marissa Josa, Jordi Llovet, Xavier Ruano, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla, Montse Vellvehí, Carla Vilaró

Ajudant de direcció: Albert Reverendo

Escenografia: Oriol Broggi

Il·luminació: Pep Barcons

Vestuari: Nina Pawlowsky

Caracterització: Àngels Salinas

So: Oscar Villar

Construcció d’escenografia: Taller d’escenografia Castells