La brigada invisible

Són la peça invisible de la cadena. L'esquena on descansa un model predador, la lumbàlgia del turisme de masses. Les Kellys, lasquelimpian, les cambreres de pis dels hotels conjuguen conceptes que gairebé sempre van de la mà: migració, precarietat laboral, discriminació de gènere, esforços, de vegades, extrems, per guanyar-se la vida. Des de fa uns anys les kellys representen també la lluita, organitzada, per sortir de les ombres, per assolir els estatus laborals i socials que els hi pertoquen. Un combat, mediàtic i institucional que recentment s'ha traduït en algunes victòries parcials. La brigada invisible parla d'aquesta lluita i de les seves protagonistes; dels seus desitjos, de les seves aspiracions, els seus dubtes i les seves certeses. Tot a través d'una mirada carregada d'ideologia, de feminisme i d'ànsia per canviar les coses. Una mirada, dura i tendre a la vegada, reflectida en el mirall de la principal indústria -gairebé única- d'aquest racó del món.