Quan llencem una moneda a l’aire, de vegades surt cara i d’altres, creu, perquè les monedes tenen una cara i una creu. Ara bé, la moneda que llença el Palmer Palma a cada partit sembla que no té cara i sí dues creus.
Dissabte l’expedició mallorquina va viatjar a Valladolid amb la il·lusió i l’esperança renovada de què, després de molt de temps, la moneda no caigués com sempre i l’anhelada cara fes acte de presència, en forma de victòria, en forma d’alegria. Els nous jugadors incorporats, la seva qualitat i la seva experiència, convidaven a l’optimisme. A més a més, el rival era més a prop del descens que del grup que comanda la classificació. És ben cert que els nous havien completat poques sessions d’entrenament amb els seus companys i la contribució a l’equip segurament acabarà essent major del que van oferir a Valladolid. Va ser l’aperitiu de la postal que veurem les properes setmanes. No van tenir una actuació destacada, però va quedar demostrat que poden ser molt útils.
N’Elijah Brown és un bon complement d’en Van Beck. Amb ells dos en pista, el Palmer ha millorat molt l’amenaça exterior. Li agrada tirar, no defuig la responsabilitat i té la capacitat de crear els seus propis llançaments. Ha de ser capaç de donar l’esquena a l’ansietat per evitar algunes precipitacions. Les personals el van penalitzar i va haver d’estar assegut més temps del que volia. La seva estadística no va ser molt bona: 20 minuts jugats, 3/7 en triples, 4/10 en tirs de camp, 0/1 en tirs lliures, 1 rebot, 1 pilota perduda, 4 faltes comeses, 2 rebudes i només 2 de valoració. Malgrat tot, va ser el segon jugador que més tirs va completar i el segon que més va anotar. En Pavel Marinov ha de ser sinònim d’experiència, encara que dissabte va tenir algunes errades infantils. És un 3 que pot obrir el camp amb el seu llançament i que sap jugar d’esquena al pal baix. No va valorar molt, només 5. Va jugar 23 minuts, 6 punts, 3/6 en tirs de camp, 2 rebots, 2 pilotes recuperades, 1 perduda, 3 personals a favor i 4 en contra. I en Robert Cosialls no va arribar als 5 minuts jugats, minuts del segon quart, amb poca transcendència. La seva valoració va ser negativa (-1). Juntament amb en Kostadinov i amb en Kanyinda, quan estigui recuperat, és l’encarregat d’ocupar la posició d’ala-pivot de l’equip.
La incorporació d’aquestes tres noves peces al taulell, que és l’equip, i les baixes que s’han produït, han modificat el rol d’alguns membres de la plantilla. És evident que a partir d’ara algun jugador veurà reduïts els seus minuts de joc. Ara bé, el que sí va quedar molt clar dissabte és que en Pol Figueras segueix essent una peça fonamental. Què no es lesioni! Va jugar 38 minuts i amb en Van Beck va compartir l’etiqueta del jugador més ben valorat. Llàstima que a moments se li oblida mirar la cistella. Només va efectuar 6 tirs de camp, molt pocs, encara que va ser el que va acreditar el millor percentatge de triples (50 %).
I per acabar i xerrant de triples, s’ha de reconèixer que el pilar fonamental de la derrota al poliesportiu del Pisuerga va ser el desafortunat tercer període que l’equip va oferir. Però no es pot negar que els locals – no és el primer pic que així passa – van fer molt de mal des de la línia de 6,75. Van estar encertats, però també no van tenir molta oposició. Van acabar amb un 40 %, però al tercer quart – el determinant – en portaven 8/16.
El de Valladolid ja és passat. Ara, com va comentar en Pau Tomàs després del partit, tan sols queda pensar i focalitzar totes les energies en el proper, el de Melilla, divendres que ve, per demostrar que la moneda no només té creus, també té cara.
