Dimecres el Palmer Palma ho va tornar a repetir. Va oferir uns minuts de bon bàsquet, de bàsquet atractiu, d’una actitud exemplar, va connectar amb els 1.000 aficionats que van assistir al Palau i que van tornar a gaudir d’un equip il·lusionat i il·lusionant.
Només havien passat uns dies de la derrota a Lugo, on el Breogán va ser superior. Dimecres, si bé és veritat que els gallecs van disposar de la pilota guanyadora a la darrera possessió del quaranta minuts i no la van aprofitar, el superior va ser el Palmer. Va anar per davant quasi tot el partit, va arribar a guanyar de 15 i va saber jugar millor les possessions decisives de la pròrroga. L’eufòria d’entrenadors, jugadors i aficionats estava justificada.
Què va canviar de dissabte a dimecres? Segurament n’hi ha més d’una i més de dues, d’explicacions.
La primera que em va cridar l’atenció va ser la mentalitat dels jugadors. A Lugo va semblar que no estaven convençuts de la possibilitat de victòria. Segurament sí ho estaven, però el seu llenguatge no verbal no sempre ho va donar a entendre. Despús-ahir no només sabien que podien guanyar, sabien que guanyarien. Vaig poder, per exemple, fixar-me en la cara d’en Kristian Kullamäe en un moment de l’encontre. Defensava en una situació d’1x1 a un jugador rival i el desafiava descaradament, estava segur que no el superaria. Segur, molt segur. Des del primer instant l’equip va mostrar aquesta certesa i aquí es va començar a forjar el triomf.
A Son Moix no només sabien que podien guanyar, sinó que guanyarien
A un esport com el bàsquet, pensem que és un esport de precisió, l’encert és fonamental. Si comparem algunes dades estadístiques dels dos partits, per ventura trobarem la segona explicació. El Breogán a Lugo va aconseguir un 76% en tirs de 2, un 38% en triples, un 78% en tirs lliures, va recuperar 10 pilotes i va valorar 94. A Son Moix, un 46% en tirs de 2, un 32% en triples, un 53% en tirs lliures, va recuperar 2 pilotes i va valorar 79. Va empitjorar els seus percentatges. A més a més, en Mindaugas Kacinas, al Pazo va ser protagonista, va jugar 19 minuts y va convertir 13 punts, 5/9 en tirs de camp; aquest jugador a Palma va jugar 20 minuts, 0 punts, 0/7 en tirs de camp. En canvi, l’actuació del Palmer va millorar com a local. A Lugo, 29% en tirs de 3, 17 rebots, 5 assistències, 13 pèrdues i 60 de valoració. A Ciutat, 34% en tirs de 3, 37 rebots, 16 assistències, 6 pèrdues i 106 de valoració. Els números són objectius. I el que crida l’atenció és que són els mateixos jugadors i entre els dos partits només han passat quatre dies. Així és el bàsquet.
Dissabte sabrem qui passa a la semifinal. Quins seran els quatre equips que les jugaran. En aquests moments el Corunya és l’únic classificat, perquè va tornar a guanyar a l’Oviedo en un final d’infart (2-0). Les altres eliminatòries – Castelló/Alacant i Granada/Múrcia – també estan empatades, 1-1. En tots els partits disputats, en les dues jornades de play-off, la diferència als marcadors no ha superat els 10 punts, excepte el Breogán-Palma que va ser de 15. S’ha repetit durant tota la temporada que enguany la LEB era una lliga molt oberta. Aquests resultats ho demostren. Ni Alacant, ni Múrcia, ni Palma són els favorits. Però els tres estan a una victòria d’assolir com a visitants, la classificació. Esperem que el factor pista, ara que hi tenen accés centenars de seguidors, no sigui determinant, com ho va ser dimecres a Palma. Dissabte la incògnita es resoldrà.
