Ahir ens vàrem enfrontar a l’Atlético de Madrid B i el proper diumenge serà el torn del Real Madrid Castilla. En dues setmanes haurem jugat contra dos dels grans transatlàntics de la lliga espanyola de futbol. Si ens hi hem de comparar, tenint en compte els seus ingressos, el pressuposts que menegen, la infraestructura que mantenen i els seguidors que tenen podríem dir que nosaltres som un llaüt. Tal volta un dels grossos, d’aquells que tenen cabina, però no deixam de ser un llaüt ben mallorquí. Els llaüts sempre em duen el record de mon pare. Com li agradava anar a pescar amb el seu gran amic Pep! Nosaltres el coneixíem com en Pep de sa farmàcia. Era una de les seves grans aficions, anar a Porto Colom i sortir a pescar. Com a bons pescadors aficionats mallorquíns normalment anaven al roquer. Les pescades no eren molt grosses, però les bauxes i les anècdotes les superaven en escreix. Preparar els peus, anar a comprar la gamba, fer net el llaüt... eren les feines portenyes. Com la majoria de pescadors es passava deu mesos somiant que el mes de setembre s’obrís la veda per anar a pescar raors. Encara el record els dies d’unes bones raorades que sempre deia: «Els raons són els únics peixos que se compten per unitat, per això avui farem una bona vega». Ahir els balearicos vàrem sortir en el nostre llaüt a fer una bona pescada. Els aficionats en teníem molta fe després de les dues victòries consecutives. Esperàvem veure aquell equip que va fer dues bones raorades contra el Rayo i el Getafe. Però les onades del transatlàntic varen ser massa grosses i no ens donaren opció. El nostre llaüt va naufragar totalment a la primera part on haguéssim pogut anar al descans perdent per golejada. A la represa milloràrem lleugerament però no en vàrem tenir prou. Finalment tornàrem de Madrid amb el covo ben buit. Com diria en Miquel Amengual: «No hem trobat sa pesquera. Ens havíem mal acostumat. Però diumenge que ve, si fa bon temps, hi tornarem».
