Pep Guardiola era el millor entrenador pel Barça perquè va canviar el joc i la forma d'entendre el futbol. A Ca'n Barça no basta guanyar, la qüestió estètica és vital i en això Guardiola és un mestre. Zinedine Zidane era el millor entrenador pel Madrid perquè va entendre que el club necessitava tornar-se a retrobar amb la seva competició fetitxe. La parròquia blanca té a la Copa d'Europa el seu Sant Grial. Diego Pablo Simeone ha estat el millor entrenador per l'Atlético de Madrid perquè ha sabut tornar al club allò que més li mancava: l'autoestima. Ha estat capaç d'estabilitzar una afició que s'embriagava amb els èxits i es destruïa amb els fracassos. Mànix Mandiola és el millor entrenador per l'Atlètic Balears perquè ha sabut entendre què necessitava a cada moment tant l'equip com el club. Ha aconseguit unir i fer fort un vestidor que estava esmicolat després de la temporada anterior. Ha sabut confeccionar un equip més enllà de figures particulars. En aquest Atlètic tothom és solidari, ha fet que tots els jugadors es sentin importants i que quan surten donin el millor. Ha entès que Son Malferit necessita un manual d'estil diferent del jogo bonito. S'ha guanyat a l'afició d'aquest club amb la seva senzillesa i honestedat. Se n'ha adonat que la massa social atlètica és una gran família en aquest món del futbol i que el millor que podia fer era integrar-se com un més. Els resultat, després, marquen la continuïtat dels tècnics en els seus equips, però el que està clar és que amb això i tot l'entrenador Mànix Mandiola està triomfant. Per cert, ahir vàrem guanyar un altre partit a Son Malferit contra el segon classificat, el Villarreal B, seguim líders de la classificació una jornada més (la veritat és que ja he perdut el compte), però tot això ja no és cap novetat.
