La idiosincràsia de l'Atlètic és tan complexa que difícilment qualsevol persona que vengui de defora la pot entendre. Està conformada bàsicament pel capital humà de tots aquells que saben que ser "balearico" és una forma de viure.
És molt difícil veure a altra banda una oficina improvisada al bar de l'estadi per pagar els guanys de la loteria. Això passa cada dia gràcies a en Toni Salas. Algun dia s'hauria de fer un monument a algú que ha donat i segueix donant tant sense esperar res a canvi.
És un plaer passar cada dia per Son Malferit i veure a tots aquells que afectuosament anomenam "la vieja guardia." Tots els que diàriament ja es deixaven caure per l'Estadi Balear i que ara segueixen passant per Son Malferit perquè saben que on tengui la seu l'Atlètic és ca seva. Tots els "balearicos" sabem que dia sí i dia també trobarem a en Bernat Campins, que és sinònim que no tendrem opció de parlar, o a en Toni Garau, en Guiem Homar... que ens contaran mil històries i vivències.
I que podem dir de la gent que hi fa feina, estigui o no en nòmina. Si trascam una mica per les instal·lacions segur que trobam a en Toni Busquets fent mil i una tasques, a en Jeroni Tegla anant amunt i avall o la presència eterna de'n Sion Rotger i Pepe Gómez.
Però la continuïtat està garantida. Podem fer un cafè i segur que el podem compartir amb en Pep Miquel Guerra, en Sebas Rosselló o en Joan Caldentey.
Ja sé que m'he deixat desenes de noms en aquesta article, els tenc presents, però no els podia anomenar a tots.
La primera cosa que he demanat a la carta dels reis és poder conservar tot aquest capital humà que té el club i que no el deixi mai de costat. Els resultats són importants però l'essència de l'Atlètic ho és encara molt més.
I si a més me duen una victòria convincent i Il·lusionant contra un rival directe no puc demanar res pus. Gràcies Reis!!!
