«Després de l’anada a París i del mes viscut a Ca’s Xeremier, ja no tenia dubtes. Sentia com a pintor i era necessari fer un gran esforç per arribar a expressar els meus sentiments i el que sabia».
Així ho escriu Gaspar Riera a les seves memòries en referencia a una decisió fonamental a la seva existència al complir els 41 anys el 1963.
Aquesta decisió pressa en un moments on la precarietat econòmica de la seva vida, que serà quasi permanent, toca fons, ens permet entendre a un artista multifàstic i que establirà amb la seva Mallorca un diàleg que li donarà un llenguatge propi per interpretar un paisatge rural que estarà sotmès a les variacions anuals del temps i que ens mostrarà, especialment al Pla, una Mallorca diferent, rigorosa, on la simplificació, l’equilibri i el silenci del paisatge quedarà permanentment ja fitxat a la seva obra.
En aquestes memòries, escrites als darrers anys de la seva vida on la malaltia de l’Alzheimer colpeja fortament a la seva esposa, na Marcela Ximenis, en Gaspar Riera teoritza i en diu que, en referencia al paisatge, «És molt necessari estudiar-lo, ja que en general el paisatge «no està pintat», és a dir, l’has d’organitzar, harmonitzar i agafar el colorit i equilibrar les masses tant cromàtiques com superficials, o sia, d’extensió».
El 9 de maig de 2022 es van complir els cent anys del seu naixement i es un bon moment per posar en valor la seva persona i la seva obra.
Gaspar mai va rebre formació en matèries artístiques, era fill d’uns carboners, però pràcticament des del bressol va començar a pintar, a dibuixar i a mostrar el seu interès per les arts en general (pintures, poesia, fotografia,...). Va centrar la seva obra, especialment, en pintar i retratar el paisatge de Mallorca i ho va fer d’una manera innovadora, va revolucionar el paisatgisme predominant fins aleshores i va aportar una visió pròpia, una mirada diferent al que es feia tradicionalment.
Persona d’una gran sensibilitat, amant del silenci, de l’autenticitat i de la sinceritat, enamorat de la natura i de Mallorca, va recórrer durant anys els camins i caminois carregat amb la seva maleta de pintor i la seva càmera fotogràfica. Gran amant del excursionisme i de la natura, els caps de setmana i, sempre que la seva feina com a corrector a la Última Hora i com a comptable ho permetien, partia, pa amb butxaca, a caminar (Gaspar mai va tenir cotxe) per gaudir, retratar i pintar la terra mallorquina. Nascut a Estellencs, lloc que va abandonar per formar part dels Blauets de Lluc, va viure a Palma des de els vint anys fins a la seva mort.
La seva obra ens sorprèn per la seva per la seva modernitat i vigència, no només en l’obra plàstica sinó també en la literària i la fotogràfica. Un paleta de colors que té amplitud i diversitat a lo llarg de la seva tècnica de oli sobre tela.
L’estudi de la seva obra ens permet la visualització de un paisatge de la Serra de Tramuntana que va evolucionant cap al descobriment del Pla de Mallorca, on els sembrats del blat i la terra a lo llarg de l’any provoquen una paleta de colors que, inèdita, fins ara, entronca de una manera contundent amb l’abtractisme. Malgrat la seva modernitat, la transició política en lo cultural i pictòric va deixar de banda el paisatgisme per abraçar les corrents abstractes en un sentit ampli.
Per això, volem exposar a tota la ciutadania que voldríem posar en valor en aquest any del centenari del naixement de Gaspar Riera la ciutadania pugui descobrir o rememorar la seva persona i la seva producció artística i, així, apreciar la vigència i la modernitat de la mateixa.
I especialment posar en marxa un procés d’estudi i de coneixement de la vida cultural i artística de les nostre Illes en un període que necessita recuperar la seva memòria historia, el compres entre els anys 1940 y el 1975.
Tenim ja certa perspectiva per poder treballar aquest període, i de manera essencial, les estructures culturals que ofegaven els treballs fets per homes i dones en tots els camps van treballar que aconseguir el marc de llibertat de creació que avui tenim.
També, al llarg de els dotze mesos que tindrem, exposarem els seus quadres i fotografies a les localitats on van ser captades o pintades en el seu moment, i, també, a les galeries a on van ser exposades dècades endarrere i enquadrarem les exposicions en el context que va viure Gaspar, la Mallorca dels anys 40 fins als 90. Al mateix temps, apostem per donar a conèixer la seva producció en altres camps de la seva activitat, especialment la poètica i la memorialista, totalment desconegudes fins ara, portant les seves aportacions culturals a la ciutadania del resta de les Illes Balears.
