Molts dels qui ja tenim una edat, ens vàrem iniciar en el ball d’aferrat de la mà de Gary Brooker, el líder de la banda britànica Procol Harum i més en concret al ritme (és un dir) de la cançó A Whiter Shade of Pale, escrita pel músic el 1967, ara fa cinquanta cinc anys. Una melodia, feta amb un piano Hammond, molt estimada per John Lennon i per Billy Joel, entre d’altres.
Gary Brooker acaba de morir a l’edat de setanta sis anys, deixant darrera seu un bon grapat de cançons, cap de les quals arribà a tenir la popularitat que la que parla de la pal·lidesa. I és que darrera la melodia i, sobretot, darrera de les harmonies del famós tema hi ha la música de Bach. No és gaire perceptible, però, segons va confessar l’autor, l’obra de Bach va estar present durant tota la gestació de la mítica peça. I encara més: «Entre els acords hi ha la influència de l’Ària de la Suite en re del compositor alemany; sense ser gaire conscient del fet, la música de Bach estava dintre meu i fou la que va encendre l’espira que creà la cançó», va declarar Brooker. Bach omplint les discoteques dels anys seixanta i setanta. Bach és, sens dubte universal i, com no, també intemporal.
Brooker, a més de liderar grups de rock va col·laborar en alguns enregistraments històrics d’altres músics com All Things Must Pass de George Harrison, Another Ticket d’Eric Clapton, Stereotomy d’Alan Parsons Project... Ara bé, serà recordat per aquesta fusió entre el Barroc en majúscules i el rock simfònic. Si paga sempre la pena escoltar un cop més A Whiter Shade of Pale, ara és del tot necessari.
