No és l’únic cas, naturalment, però no deixa de ser una dada curiosa: Michael Praetorius va néixer i morir el mateix dia del mateix mes, amb exactament cinquanta anys de diferència. Precisament avui, 15 de febrer fa quatre-cents anys de la seva defunció i quatre-cents-cinquanta del seu naixement.
Qui fou Michael Praetorius? Doncs un compositor, la música del qual posà les bases del que seria després el Barroc alemany, especialment el que feren, a la zona de la Turíngia, els membres de la família Bach, amb el gran Johann Sebastian com a exponent màxim de la saga.
Praetorius compongué una enorme quantitat de peces musicals, que inclouen formes també molt diverses, com la música per a orgue, les adaptacions de cançons i danses populars de l’època (que agrupà en el llibre Terpsichore) i un conjunt de més de mil-dos-centes composicions corals. Pensem que el Coral era (i és encara) la forma musical pròpia del Protestantisme. I si afegim que el pare de Michael col·laborà amb el mateix Luter a l’hora d’escriure l’himne de la Reforma (Ein feste burg is unser Gott), no és rar pensar el que aquesta manera de fer música religiosa, el coral, significava pel nostre músic
Amb tot això, la fama de Praetorius com a compositor segueix en paral·lel a la d’escriptor i analista musical. A Syntagma musicum, un conjunt de tres volums editats entre 1614 i 1620 (més un quart que mai no es va publicar) va escriure sobre història de la música, sobre els instruments musicals emprats en la seva època i sobre teoria musical. Realment un autèntic compendi de tot el saber musical del Renaixement.
