La polèmica al voltant de la no celebrada jornada d’art urbà a Son Güells no deixa de créixer. El passat 27 d’octubre, deu dies després de la data assignada, es va fer oficial que es cancel·lava, i tornarà ser convocada l’any que ve. Segons els guanyadors del concurs, Tina Codina-Tres Cultura & Marc Peris, es veren obligats a renunciar perquè els artistes convocats per ells es retiraren al darrer moment. El que no es conta, que la majoria dels suposats artistes «confirmats», es varen desapuntar sense haver confirmat mai la seva participació, una vegada coneguts els detalls de la proposta. La jornada tenia com a premissa potenciar y generar un vincle entre els veïnats i els artistes urbans habituals a la zona, però la proposta guanyadora no pareixia tenir aquesta intenció.

Una proposta, que no contemplava les característiques d’aquest espai, el torrent de na Bàrbara, on hi ha una activitat de graffiti i art urbà des de fa pràcticament trenta anys. Un dels punts clau d’aquesta proposta, proposava la restauració dels murals del torrent sense consulta prèvia als autors. Una restauració que resulta incomprensible per als artistes habituals del torrent, que repinten les parets amb murals nous amb certa periodicitat. A més, destinava una part molt reduïda del pressupost a contractar aquests artistes, prioritzant la intervenció de l’artista Marc Peris per sobre de potenciar els artistes locals. Tot això genera dubtes sobre els coneixements de Tres Cultura i del jurat del concurs sobre les intervencions artístiques del lloc.

La segona proposta presentada Juan Madrid García–Línea 6 ha estat desestimada, segons Cort, per falta de temps per aconseguir autorització de recursos hídrics del GOIB, la neteja del torrent i la participació de l’alumnat del IES Josep Sureda i Blanes. Aquestes qüestions mai varen ser consultades amb la segona empresa, tot i faltar dos mesos de marge per la realització de la jornada en el moment que Tres Cultura va renunciar.

Per més inri, el cap de setmana anterior a la cancel·lació de la jornada, la policia va sorprendre un grup d’artistes pintant un mural al mateix torrent. Els requisaren una gran quantitat de pintura i els proposaren per ser sancionats. Una mostra més de la incoherència de l’actuació institucional en vers l’art urbà i el graffiti, que destina pressupost a restaurar murals i a la vegada multa els artistes que els pinten. Aquesta situació és insostenible per al col·lectiu d’artistes, que du anys enfrontant-se a aquest tipus de sancions, a la vegada ha de contemplar com l’ajuntament utilitza l’art urbà com a reclam. Fins i tot iniciatives de l’ajuntament com el mapa de art urbà, inclou ubicacions on després s’han aplicat sancions.

Aquests darrers esdeveniments no són més que un nou episodi de la falta de cura que ha tingut l’ajuntament de Palma vers a aquestes pràctiques artístiques. Cal recordar que els murals de graffiti representen una activitat popular molt activa des de principis dels anys 90, i que els artistes que la practiquen han trobat als poc concorreguts espais perifèrics com els torrents, un escenari idoni per a desenvolupar els seus colorits murals. El torrent de na Bàrbara, n’és potser un dels exemples més icònics, amb una activitat constant durant aquestes dècades. Això gràcies als seus quilomètrics murs de formigó, testimoni d’unes obres efímeres que es renoven de tant en tant i converteixen aquest i altres espais similars en alguns dels nuclis culturals més desconeguts de Palma.

Amb l’aparició als darrers anys de l’anomenat art urbà, una corrent paral·lela al graffiti, Palma ha vist aparèixer nombrosos murals i altres intervencions, fins i tot al centre històric. El caràcter comercial d’aquesta corrent, ha facilitat la relació amb empreses i administracions, que han contractat els seus serveis a part de proporcionar visibilitat i infraestructura a alguns artistes comptats. Però tot i que el graffiti i l’art urbà han passat de ser una activitat quasi menyspreada a una moda, la realitat és que la ciutat compta amb un sol mur lliure, el mur de l’antiga presó de Palma. Aquest mur, que va ser alliberat gràcies a la petició d’alguns artistes, ja va sofrir la seva polèmica particular, quan es feren malbé alguns murals molt recents a causa de l’apertura de nous accessos a la presó sense previ avís. L’espai de la presó, desbordat d’activitat, no ha solucionat la situació de molts artistes que es continuen arriscant per realitzar els seus murals a altres espais no regulats tot i ser idonis, com els esmentats torrents o altres espais similars de la perifèria de Palma.

Mentrestant, l’ajuntament només s’ha preocupat d’organitzar activitats d’art urbà molt puntuals. Quasi sempre es tracta de murals decoratius o esdeveniments on l’ajuntament pràcticament sempre utilitza l’art urbà com a eina, per exemple decorant contenidors de rebuig o fomentant alguna proposta institucional. En aquestes alçades, pareix que l’ajuntament no té cap intenció d’habilitar espais per a la pràctica del graffiti i art urbà, a diferencia de la majoria de ciutats europees on es poden trobar freqüentment. No és difícil sospitar que l’ajuntament no té cap intenció de potenciar la cultura i els que la generen, sinó que només l’utilitza per aconseguir un rèdit polític.