Després d’una breu (afortunadament) i obligada aturada, torna avui la Simfònica amb un concert d’aquesta temporada que, de moment, durarà fins Nadal. I ho fa amb dues obres realment significatives i de referència dins el seu format. Ens referim al Concert per a violí de Mendelssohn i la Sisena Simfonia de Beethoven; Frank Peter Zimmermann serà el solista convidat per a l’ocasió. La cita és al Trui Te3atre a les 20h.
L’obra de Mendelssohn és un punt de partida i un pou en el qual han begut molts compositors posteriors. Comença ja des de l’inici amb el violí solista presentant credencials a través d’una molt bella melodia que ens captiva. Mendelssohn va voler controlar cent per cent la seva obra, de tal manera que fins i tot va escriure les cadències, aquells moments en els quals es deixa sol a l’intèrpret per tal que improvisi.. Mendelssohn va compondre ell mateix les cadències, deixant poca llibertat als violinistes.
La Simfonia número 6 de Beethoven, per la seva part és un cant a la Natura, en majúscula; no debades té el sobrenom de “Pastoral”. El compositor va posar nom a cada un dels moviments, que són cinc en lloc dels quatre habituals: Despertar d’alegres sentiments amb l’arribada al camp, Escena al rierol, Alegre reunió de camperols, Llampec. Tempesta i Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta. Títols ben suggerents, que ens predisposen a escoltar una música descriptiva, que en temes musicals es qualifica de programàtica. Ara bé, hem d’escoltar la Sisena com ho feia Leonard Bernstein, el qual expressà que independentment que l’obra intenti explicar situacions, la música ens parla per ella mateixa.
