Cert, Beethoven, la seva música, mai no cansa. La podem escoltar un dia i un altre i sempre ens agrada. I encara més, a cada audició hi trobarem detalls nous que ens havien passat per alt.
Aquest 2020, Any Beethoven per coincidir amb el dos-cents cinquantè aniversari del seu naixement, moltes institucions i grups musicals que tenien previst programar la música del mestre de Bonn al llarg de tot l’any, de forma dosificada, han hagut d’accelerar les propostes i oferir-les gairebé juntes i concentrades en el darrer trimestre de l’any. És el cas de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, la qual ha decidit, durant quatre caps de setmanes seguits, fer un ample recorregut per la música instrumental del músic. I avui, diumenge, en el tercer i penúltim programa del cicle, dues obres genials (si és que Beethoven en té que no ho són): El Concert per a violí i la Setena Simfonia. La cita és en el claustre de Pollença a les 19h
I què tenen en comú ambdues partitures? Segurament un musicòleg o un director d’orquestra ens farien veure moltes coincidències entre una i l’altra, ara bé, per un simple escoltador, aquestes dues obres tenen en comú una enorme bellesa en el seu segon moviment, un Allegretto en el cas de la simfonia i un Larghetto en el cas del concert. Però, com molts dels segons moviments beethovenians, en el fons són dos Adagios.
Sí, la bellesa d’aquests dos moments és de les que no deixen indiferent. De les que commouen des del primer moment que hom els escolta. Si Beethoven és portentós en els segons moviments de les seves partitures orquestrals, aquí encara fa un esforç més i es supera a sí mateix. Bé, tal vegada el segon moviment del Concert Emperador seria un punt i apart.Enhorabona doncs a l’OCM i al seu director, Bernat Quetglas, perquè avui i en una sola sessió ens permetrà gaudir d’aquestes dues estones tan sublims.
