La literatura ens ofereix a vegades sorpreses. D'aquelles que encara fan creure en que un cert romanticisme de qualitat encara és possible. Desfent la perillosa tendència encetada per masses editorials, les quals podrien estar subjugant la seva nova oferta més al criteri economicista d'executius que a cap altre paradigma artístico-literari. O a les directrius de gabinets sociològics per a l'acceptació d'una obra o el seu refús.
No obstant, les lletres catalanes poden estar d'enhorabona. Dos mil vint és l'any del redescobriment d'una figura injustament oblidada: Gabriel Tomàs i Alemany . En "Talvio", pels andritxols. Enguany, i gràcies a l'empenta del doctor Nicolau Dols i Salas, es reedita a la Nova Editorial Moll la seva primera novel·la, Corbs afamegats . Obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de l'any...1970!
Fidedigne retrat d'una societat en decadència amb una ploma àgil i lúcida. Sense embuts. Construïda sota l'aparença de BildungsRoman, utilitza a la vegada el relat assincrònic per a donar puixança i discurs. Prosa nua, quasi salvatge. Descriptiva i ràpida. Enganxa des d'un principi. No hi ha aturador ni tabús en Tomàs i Alemany. A l'escrit es veuen reflectides les vides, foscors, misèries i quotidianitats d'una societat que sense saber-ho, era a punt de desaparèixer. Tres universos en conflicte, un mateix i limitat espai per a tots ells. Des de la joventut presonera de les tradicions dels ancestres enfront el plaer -el mateix sexe que es prohibia uns kilòmetres endins era tolerat a la costa-, al diner ràpid que representa el turisme. Passant per la comunitat sorpresa per uns invasors majorment pobres, desconeixedors dels costums illencs, als quals intentaran inútilment dar l'esquena. Fins arribar als quasi inevitables empresaris sense escrúpols o metges de missa dominical practicant avortaments? Retrat d'una Espanya gris i miserable. No tant llunyana en el temps. Desgraciadament, massa propera en les formes. Una bona opció per aquests darrers dies de confinament.
