I pensar que l'autor no arribaria a saber mai que la seva òpera esdevindria una de les més populars del repertori i una de les més representades arreu del món!
Parlam de George Bizet (París, 1838-Bougival, 1875) i de Carmen, un dels títols grans de la història de l'òpera.
Bizet va néixer en el sí d'una família musical; el seu pare era professor de cant i li va ensenyar els primers cursos de solfeig; als nou anys entrà a estudiar al Conservatori de París i als 18 ja va compondre una Simfonia que fou redescoberta en els anys trenta del segle passat i donada a conèixer a través d'un ballet que creà el coreògraf George Balanchine, amb molt d'èxit, per cert. L'any 1857 Bizet guanyà el prestigiós Gran Premi de Roma de composició que li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys. Altres músics que també guanyaren aquest guardó foren Massenet, Debussy, Berlioz o Nadia Boulanger (el premi va desaparèixer el 1968 quan fou ministre de cultura de França André Malreux). El premi consistia en una beca per estudiar a Itàlia durant dos anys.
Al seu retorn a França, Bizet va compondre Les pêcheurs de perles (Els pescadors de perles) (1863), la música d'escena per L'Arlésienne (L'Arlesiana) (1872) i Carmen (1875). Si bé la suite sobre l' Arlésienne és peça de repertori de les orquestres i Les pêcheurs de perles es representa adesiara, és Carmen la seva partitura de referència, la que l'ha portat a ocupar un lloc en el cim de la música escènica.
I és que Carmen és vigent, malauradament molt vigent. El tema de la gelosia i de la violència de gènere és avui un dels punts negres de la nostra societat. Ne me quitte pas canta Don José en l'escena final, just abans de cometre l'assassinat (a hores d'ara no crec que això sigui un spoiler). No em deixis, ja que ets meva i de ningú més. Quin desastre. Una situació tristament vigent avui quan portam més de mil dones mortes per les seves parelles o exparelles des de 2003 i una quinzena només en el que portam d'any.
Però també interessa Carmen per la seva música, del tot inspirada. Sí, ja ho sé, plena de tòpics. I? No per això deixa de ser interessant. Tòpics també a la inversa, ja que alguns elements musicals sorgits de la mà de Bizet han aconseguit fer-se un lloc en l'imaginari popular.
Des d'avui i fins al proper diumenge (en total seran quatre sessions), el Teatre Principal de Palma presenta una producció d'aquest títol emblemàtic, a través d'una producció escènica que signa Calixto Bieito i que s'estrenà fa devuit anys. En la direcció musical hi trobam Manel Coves, conegut aquí per haver participat en temporades anteriors com a director de l' Otello de Verdi i dels ballets Don Quijote de Minkus i Carmen.
