Només fa dos dies fou inaugurada la Fira del Llibre, al passeig d'es Born. Sota els arbres antics, vigilat per les velles lleones, un devessall de llibres. És bo passejar-se aquests dies pel Born entre llibres, aturar-se a les parades i intentar descobrir el llibre capaç de seduir-te. Mai no em cansaré de fer-ne l'elogi. Gràcies als llibres i a la lectura he viscut la vida més intensament que aquells per als quals llegir un llibre encara no és una necessitat. Pens ara que aquell que se sent exclòs de la lectura, que prescindeix dels bons efectes que exerceix, pateix sense saber-ho, una forma de marginació. La lectura ens obre nous espais a la intel·ligència. Sé de cert que són espais de llibertat. Quan tinc un llibre que m'atreu dins les mans sent aquella mica de tremolor que es desprèn de la curiositat. L'afany de saber, la fortuna d'ampliar el coneixement, la glòria d'aventurar-me a entrar al laberint de les vides només imaginades.
Allò que importa és entendre quina és la contribució de la literatura al procés de formació de l'experiència humana. La lectura -un plaer amenaçat i restringit- és capaç d'alliberar l'home d'algunes servituds i d'algunes dependències; perquè l'obliga a una nova percepció de la vida, al mateix temps que obri camins a l'experiència futura. M'agrada parlar del joc de llegir, perquè l'obra literària neix cada vegada que un lector s'aproxima a ella amb la intenció d'interrogar-la. Un llibre no existeix sense que sobre les seves pàgines caigui la mirada curiosa d'un home o d'una dona que llegeix. No existirà un llibre fins que un lector no cerqui delectar-se amb la lectura.
Record ara una comparança de Gianni Rodari: llançam una pedra en un estany. Amb el cop de la pedra sobre la superfície de l'aigua es produeixen una sèrie de cercles concèntrics entorn del punt que ha colpejat la pedra. Podem observar-los, aquests cercles, podem veure com lentament s'expandeixen a través de l'estany i arriben fins a la vorera. Però aquest no és l'únic efecte de la pedra llançada. A més de les ones, la pedra remou l'aigua sota la superfície, i produeix un remolí de moviments: les algues, els peixos, tot el que no veiem a simple vista es commou sota l'aigua. Doncs el mateix passa amb la lectura: un llibre pot tenir efectes superficials sobre la teva vida, però potser també remou alguna cosa amagada sota la teva aigua, Remou i commou els teus sentiments, la teva manera de pensar, els teus íntims secrets. Com la pedra llançada a l'estany, cada lectura.
És cert que acudim a la lectura amb una suma d'experiències. Vull dir que tot allò que hem fet, el que ens han contat, allò que hem llegit, tot els que ens ha succeït durant la vida forma part d'un bagatge que portam clavat en un racó del cor. Com una motxilla d'experiència que ens penja de l'esquena. Doncs tot aquest cabal haurà d'intervenir a l'hora d'encarar-nos a una lectura literària. Llegeixes una novel·la i t'imagines els personatges que l'habiten, les situacions, les inquietuds, revius les històries que s'hi conten. I tot això ho fas des d'aquella motxilla d'experiència que portes. Per això és que cada lectura és única, que no hi ha dues lectures repetides, que cada un de nosaltres fem una lectura particular. Fins i tot nosaltres mateixos, si de cas llegim un llibre per segona vegada, la lectura que en traiem és diferent, perquè l'experiència que portam aquesta segona vegada també és diferent.
He après que la literatura és la demostració que la vida no ens és suficient. I per això acudim a les representacions que ens en fa l'art. Diuen que hi havia un pintor que pintava paisatges bellíssims a les parets d'un palau. Un dia decidí partir a caminar per aquells paisatges. Entrà en un d'ells i travessà el bosc que havia pintat. Després travessà el mar, com Alícia, l'heroïna del conte de Lewis Carroll, que saltà a l'altra banda del mirall i va córrer fins a perdre´s en un país estrany, enigmàtic. D'igual manera les nostres lectures ens permeten caminar per paisatges misteriosos, guaitar a altres vides i mirar la vida a través d'altres ulls. Perquè en el llibre hi trobaràs el més gran espai de llibertat: la possibilitat de viure en altres realitats diferents de la teva, de sentir com si fossin noves certes emocions, de pensar de manera distinta a la teva manera habitual de pensar, de viure en uns altres llocs i en uns altres temps que no existeixen, però sabem que els tenim molt a prop.
