Un Rèquiem és una composició musical pensada per ser interpretada acompanyant la litúrgia de la missa de difunts. I el nom prové de les primeres paraules de la primera part de la missa, l' Introitus: "Requiem aeternam dona eis, Domine" (Dóna-li, Senyor, el descans etern).
Molts de compositors han escrit partitures emprant aquests versets i els altres propis d'aquesta Missa. Fauré, Verdi, Dvorak, entre nosaltres Torrandell i, naturalment Mozart, sense comptar Brahms i Britten, el Rèquiem dels quals té diferències notables respecte als dels altres noms esmentats.
El Rèquiem de Mozart és una de les partitures més conegudes del compositor de Salzburg i una de les que reuneixen més públic quan es programa en viu i està pensada per a quatre veus solistes, cor i orquestra.
Hi ha moltes històries entorn d'aquesta partitura, que si fou un encàrrec d'un personatge misteriós, que si el va fer pensant en la seva pròpia mort... La cosa certa, però, és que no va acabar d'escriure l'obra, ja que va morir abans de posar la darrera nota. Fou el seu alumne Franz Xaver Süßmayr qui la va concloure, a partir d'esborranys que havia deixat el seu mestre.
El Rèquiem es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793 per tal de recaptar alguns fons per la vídua del músic, que havia mort un any abans, el 5 de desembre de 1791.
Avui i demà horabaixa a Sant Felip Neri de Palma i dissabte a l'església de Deià (sempre a les 20.30h), l'Ensemble Tramuntana oferirà una versió que Peter Lichtenthal feu d'aquesta darrera obra de Mozart per a quartet de corda. Curiós, realment curiós.
són paraules de Felix Mendelssohn: "Elies, en contraposició als dirigents de tot el món, era un home bo, valent, de caràcter i fidel".
Aquesta valoració del músic alemany vers el profeta de l'Antic Testament es materialitzà a través d'un oratori, un dels més grans de la història de la música i entre els primers del romanticisme.
Tot i que durant el segle XIX va tenir algunes dures crítiques, una d'elles de Bernanrd Shaw, l'Elies de Mendelssohn és una obra mestra, en el mateix sentit que ho són altres oratoris del barroc, del mateix Bach, per exemple, un compositor summament estimat pel músic romàntic. De fet fou Mendelssohn qui redescobrí per al gran públic la Passió segons Sant Mateu que Bach havia estrenat a Leipzig més de cent anys abans.
Conta la llegenda que Mendelssohn trobà les partitures bachianes en una carnisseria, ja que el propietari les emprava per embolicar les comandes. Se non è vero è ben trovato, que diria un italià.
Escrit per a quatre solistes vocals, gran cor i orquestra, Elies és una obra profunda i plena d'encant. El cor, omnipresent, té moments d'una gran bellesa, compatible amb una dificultat extrema. Les parts solistes són també interessants. Basten uns exemples per confirmar-ho: Höre Israel, l'ària que canta la soprano per encetar la segona part, és absolutament deliciosa així com el recitatiu, ària i duo Was hast du mir getan.
Avui horabaixa, a l'Auditòrium de Palma (20h) i dins la temporada de concerts de la nostra Orquestra Simfònica, Pablo Mielgo dirigirà una versió d'aquesta partitura singular que comptarà amb la participació de la coral Universitat Illes Balears (que dirigeix i prepara Joan Company), la soprano Raquel Camarinha, la mezzosoprano Huiling Zhu, el tenor Oliver Johnston i el baríton José Antonio López. La cita promet i és d'aquelles quasi obligades pels melòmans.
