En efecte, la part més bella de la Missa de la Coronació de Mozart és l'Agnus Dei, escrit en forma d'ària per a soprano amb la participació final d'altres elements vocals.
Aquest Agnus Dei recorda el Dove sono, l'ària que el compositor escriví per al personatge de la Comtessa de Le Nozze di Figaro i amb la qual el personatge es demana on han anat a parar la joia i la passió matrimonials. I sí, hi ha similituds entre ambdós moments musicals.
Però la Missa de la Coronació és molt més que l'Agnus Dei, està plena d'altres moments interessants com els primers acords corals en forma de crit, Kirie! que després enllacen amb les mateixes paraules cantades de forma alternant i conjunta pels quatre solistes vocals a través d'una melodia que retrobarem al final de l'obra. O l'alegria continguda en forma de Benedictus, també encisadora.
Tot i tenir el qualificatiu relatiu a una coronació, aquesta partitura fou composta per les festes de Pasqua de 1779, ara fa cent quaranta anys, i sembla que s'estrenà a Viena entorn del mes de març del mateix any, tot i que no ha quedat constància del fet. Ara bé, sí que s'interpretà en la celebració de la coronació de Leopold II el setembre de 1791, amb el compositor encara viu (moriria el desembre del mateix any) i en la del seu successor, Francesc II l'agost de l'any següent.
Avui horabaixa i dins el marc de la Setmana de Música de Felanitx, Joan Company dirigirà aquesta partitura mozartiana en el Convent de Sant Agustí (18h) amb l'Orfeó Universitat, la Coral de Mestres Cantaires, quatre solistes vocals i la Jove Orquestra de les Illes Balears.
