La frase és de Beethoven, i diu així: "En el món de l'art la llibertat i el progrés han de ser els objectius". Llibertat i progrés, ser lliure per poder innovar. I vaja si ho va aplicar. Beethoven és el compositor de la seva època (i un de tots els temps) que millor va entendre el concepte de llibertat creativa. Ho demostra en els seus darrers quartets de corda, les seves sonates per a piano, les seves simfonies (sobretot a partir de la tercera) i en el seu cinquè concert per a piano i orquestra, conegut amb el sobrenom de Concert Emperador.
Avui horabaixa i a l'Auditòrium de Palma i demà al de Manacor (20h), la nostra Orquestra Simfònica, dirigida per Joji Hattori interpretarà aquesta emblemàtica partitura, en la qual intervindrà també el pianista Yevgeny Sudbin en qualitat de solista.
I ja van dues vegades, en poc temps, que haurem tengut l'oportunitat d'escoltar en viu aquesta obra. La primera fou, fa uns mesos, a l'església de Sant Felip Neri de Palma, amb el pianista Andreu Riera i Bernat Quetglas dirigint l'Orquestra de Cambra de Mallorca.
I a la segona part, després de Beethoven, Orquestra i director s'acostaran a una altra de les grans "B" de la història de la música, Johannes Brahms i la Serenade núm. 1 Op.11, la primera de les dues obres orquestrals que el compositor escriví amb aquest títol de Serenade. Consta de sis moviments i és una obra de joventut, ja que data de 1850 quan Brahms tenia desset anys i encara bevia de les fonts del classicisme de Haydn i Mozart.
