Enguany, les roses del cavaller Sant Jordi seran de color groc. El groc de l´or, el groc del mar, quan és a punt de pondre´s el sol, el groc de les llimones, de les argelagues i les ginestes. Deixarem per un any el vermell, que afigura la sang del drac malferit, i farem que les roses que acompanyin els llibres siguin grogues. Et regalaré, amor, un llibre i una rosa. Si, abans, la rosa vermella significava l´amor que esclata, enguany la rosa groga significarà la llibertat difícil, la merescuda llibertat.
La celebració de la festa em fa pensar en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, tancats a la presó madrilenya de Soto del Real des del 16 d´octubre de l´any passat, en Oriol Junqueras i en Josep M. Forn tancats a la presó d´Estremera. I en Dolors Bassa, i Josep Rull, i Carme Forcadell, i Raül Romeva, i Jordi Turull. Els jutges no els volen posar en llibertat perquè diuen que hi ha perill de reiteració delictiva. No m´agrada que siguin a la presó per les seves idees, ni per les accions que deriven de les seves idees, quan les han fet valer per la via pacífica. Fins a les presons de Castella, voldria arribàs el perfum de les roses grogues que Sant Jordi farà florir entre llibres. Roses grogues i llibres per a aquelles presoneres i aquells presoners obligats a romandre "en estrany lloc".
És natural que, poques hores abans de la festa, quan és el ranvespre, alhora pensi en el més literari dels presoners: Jordi de Sant Jordi, poeta i cortesà, nascut a València cap a les darreries del segle XIV i mort quan tot just encetava la joventut.
Fou camarlenc del rei Alfons el Magnànim del qual fou amic personal i vora el qual va treballar, viatjà i va combatre. L´any 1423, només un any abans de la seva mort, fou presoner a Nàpols, quan les tropes del condottiere Francesco Sforza, que més tard seria duc de Milà i del qual Niccolo Maquiavelo ressalta la seva habilitat en la forma de governar, entraren a la ciutat. D´aquesta experiència a les presons de Nàpols sorgí el poema "Presoner" en el qual Jordi de Sant Jordi, "desert d´amics, de bens e de senyor", explicita l´angoixa i el desassossec que li procura la manca de llibertat.
La detenció i l´empresonament, juntament amb altres cavallers és la circumstància que provoca el fet creatiu. Hem de considerar el poema Presoner com un plany del poeta davant la seva dissort, perquè és el resultat de la situació viscuda -podem parlar de l´arrel autobiogràfica del poema-, a les presons de Nàpols. Havien estat detinguts i tancats en presó, maltractats i sotmesos a vils tribulacions. És en moments d´angoixa, perquè no sap quan s´acabarà la seva trista situació, que Jordi de Sant Jordi escriu el poema. I hi explicitarà la seva queixa: "me trob del tot en mal poder sotmès". Ens dirà que es troba captiu en estrany lloc, sotmès a un mal poder, desficiós i privat de llibertat, tot i que ha sabut complir sempre els seus deures. Les realitats d´ara, la presó i els grillons, són el preu que paga -un preu desorbitat-, per haver complit el seu deure. Però ens diu que serà capaç de suportar l´infortuni amb dignitat. I sap que, si està empresonat, no és per no haver complert les seves obligacions de cavaller, sinó per causa de la força superior -hauria de dir la força bruta-, de les armes de l´adversari.
He pensat en aquests extrems, tot just quan som a punt de celebrar la festa del llibre. I m´ha revingut al cap la situació d´aquells empresonats i el seu combat pel bon exercici democràtic. Enguany, les roses seran grogues i tindran el color de la reivindicació i la protesta. Tindran, les roses, el color del sol a punt de pondre´s sobre el mar, el color de l´or, de les llimones, de les ginestes.
