El Divendres Sant, litúrgicament parlant, és un dia trist, obscur. Les teles emprades als oficis (aquest dia no es fan misses) són morades o negres. I a més a molts d´indrets es representa El Davallament, una successió de quadres entorn de la Passió de Crist, que és també la història d´una tragèdia.
Pel que fa a la música, Richard Wagner, situa l´acció del tercer acte de la seva òpera Parsifal al Divendres Sant. El cavaller que dóna nom a l´òpera, torna a Montsalvat, un cim en el qual viu una comunitat de cavallers que vigilen el Sant Grial. Hi arriba després d´haver-ne estat expulsat temps enrere per no haver entès res dels ritus que celebren els guardians de la relíquia, liderats per un moribund Titurel i un ferit Amfortas.
Entremig de l´expulsió i d´aquesta segona visita al reducte, Parsifal ha viscut experiències que li han obert els ulls. Ha deixat la innocència. Primer ha refusat les propostes sexuals de les Dones Flor i de Kundry i a més ha aconseguit destruir el castell del malvat Klingsor i apoderar-se d´una altra relíquia cristiana: la llança sagrada.
Als peus de la muntanya, un divendres sant, Parsifal es troba amb Gurnemanz i la ja esmentada Kundry, dos personatges molt transcendents durant els actes anteriors. Ell al primer i ella al segon.
Doncs bé, durant una conversa, Parsifal i Gurnemanz, canten les excel·lències d´aquest dia, del Divendres Sant, fent veure que en el fons no és un dia trist, sinó que es pot interpretar com un temps en el qual floreix la Natura. El fragment Els encantaments del Divendres Sant és una peça molt inspirada i que recomano escoltar, avui, Divendres Sant, o qualsevol altre dia. Val la pena, tant en la versió original com en altres només orquestrals. És una bona manera d´entrar en la música del compositor alemany, massa sovint qualificada de difícil.
