El revés de com passa moltes altres vegades en les quals el compositor primer mostra la versió orquestral d´una obra i després ell o un altre la passa al piano, en el cas de les vint-i-una Danses hongareses de Brahms primer foren estrenades al piano a quatre mans i posteriorment orquestrades.
Tot i que Brahms considerava que només havia fet arranjaments d´uns temes populars, és ben cert que les Danses Hongareses van més enllà d´unes versions de balls zíngars, són autèntiques creacions.
Avui vespre i a l´Auditori del Conservatori (20.30h) tendrem ocasió de comprovar-ho, ja que el concert número quatre de la present temporada de Studium inclou sis de les Danses Hongareses en un programa monogràfic dedicat a Brahms i més en concret a les seves partitures que tenen la dansa com a forma musical predominant. Així, a més de les esmentades obres per a piano, també s´enuncien les Cançons gitanes opus 103 per a cor i piano i els Valsos amorosos opus 52 per a cor i piano a quatre mans.
De les Cançons gitanes, l´opus 103 és el primer de dos cicles basats en poemes hongaresos adaptats a l´alemany per Hugo Conrat, l´altre el trobam a l´Opus 112. I pel que fa als Valsos Amorosos, l´Opus 52 és també el primer dels dos grups de cançons per a cor i piano a quatre mans de tema amorós (l´altre és l´Opus 65 i titulat Nous Valsos Amorosos). En tots dos reculls els textos són de Georg Friedrich Daumer, el qual adaptà, a l´alemany, lletres de poemes de diferents països.