La lira dels poetes

L’arpa i la lira a Mallorca. Iconografia, poesia i simbologia és el títol de la publicació de la tesi de la música Francesca Artigues Florit, que dirigiren els professors Jordi Ballester i Antoni Pizà. Un treball doctoral on la recerca original presentada el 2022 a la Universitat Autònoma de Barcelona s’assembla molt al resultat divulgatiu; el fet és que ara podem gaudir en llibre d’una anàlisi profunda d’aquests instruments cordòfons en les seves representacions plàstiques.

És un treball que va d’allò general a allò particular per situar les particularitats locals i les troballes iconogràfiques que Artigues Florit ha recopilat amb profusió. La història i l’evolució tant de l’arpa com de la lira a Mallorca és el que mostra aquest treball, que ofereix un catàleg molt complet de les seves representacions iconogràfiques i estudia la seva simbologia.

Per què centrar el tema a Mallorca: «Per a alguns compositors mallorquins, l’arpa va tenir un paper important ja que va ser molt usada com a baix continu en comptes del clavecí o l’orgue (p.28)». Tant Francesc Guerau com Antoni Lliteres (ambdós músics mallorquins estudiats per Antoni Pizà) són exponents del barroc hispànic que confiaren a l’arpa la pràctica del continu. No debades al Museu de Mallorca s’hi conserva una arpa doppia de finals del segle XVII. De la lira tal volta es pot dir que és un instrument amb menys evolució, però amb un gran recorregut simbòlic.

En desenvolupar el piano-forte, l’arpa va quedar desplaçada, fins al seu ressorgiment com a instrument solista a partir del classicisme, amb les noves possibilitats que la disposició d’un doble pedal li permeteren. Això explicaria l’interès de l’estudi evolutiu, però hi hem d’afegir també la importància de la lira en la mitologia i, per tant, la seva extensa iconologia. Tot això és el que esbrina el treball de Francesca Artigues, que en aturar-se a l’anàlisi evolutiva de les iconografies ens situa tal volta en el millor d’aquest llibre, especialment en la comparativa en el context europeu: ens dona una allau d’imatges, que és llàstima malgrat que comprensible veure reproduïdes només en blanc i negre.

Després del recorregut visual, un apartat ens situa la simbologia de l’arpa i la lira en els personatges portadors, sempre en la iconografia mallorquina: sabem dels àngels, de les muses, d’Orfeu, fins i tot de santa Cecília, però Artigues relaciona la música i la paraula, endinsant-se en l’àmbit poètic, amb l’obra completa d’ambdós autors de la terra, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Els instruments vists com a elements inspiradors per a la poesia? La deixa del geni grec, és a dir Nuredduna i el seu poeta Melesigeni obren un món de recreació a aquesta simbologia poètica.

Com bon estudi acadèmic, les conclusions reforcen la idea del poder de la música i el gran contingut simbòlic de tot plegat: instruments, representacions i personatges portadors.

Suscríbete para seguir leyendo