Dos obituaris

Durant aquest estiu que ja hem passat, calorós i humit, ens hem assabentat de dues morts de personatges que han deixat petjada dins el món de la música, un com a pianista i l’altre com a cantant wagnerià. Ens referim a Anatol Ugoski (als 80 anys) i a Stephen Gould (als 61).

Del primer direm que després d’estudiar en el conservatori de Sant Petersburg va iniciar una carrera molt brillant a Alemanya, país que el va reconèixer com a ciutadà. Va portar als escenaris de tot el món la música per a teclat de compositors contemporanis com Boulez o Messiaen i que era habitual veure’l i escoltar-lo al costat d’orquestres com la del Concertgebouw d’Àmsterdam i la Sinfònica de Chicago. Lligat a la discogràfica Deutsche Grammophon, són de referència els seus enregistraments d’obres de Bach, Schumann i Skriabin.

Pel que fa a l’americà Gould, la trajectòria d’aquesta gran veu comença als escenaris del musical amb El fantasma de l’òpera, tot i que a poc a poc i amb valentia fou aconseguint els aplaudiments i el reconeixement internacional com un dels grans tenors wagnerians de la seva època.

Eren habituals les seves intervencions al teatre de Bayreuth, seu wagneriana per excel·lència, teatre en el qual cantà els grans rols de Tannhauser, Lohengrin, Tristan o Sigmund.

Tenia només 61 anys i a principis de setembre anuncià que es retirava dels escenaris, ja que li havien detectat un problema greu de salut. Ens deixà poc després, el passat dia 19.

Ugoski, Gould, dues grans pèrdues.

Suscríbete para seguir leyendo