De bell nou llibres al carrer (I II)

Quin guster passejar pel born entre llibres!

I trobar obres que no sabies que havien sortit. I d’altres que havies oblidat. I parlar amb llibreters i trobar amics i parlar i riure i intercanviar opinions i recomanacions. Venga, anem per feina! El periodista assassí (Arcàdia), de Janet Malcom. Aquesta escriptora va néixer a Praga el 1934, i el 1939 amb la seva família es traslladà a Nova York fugint dels nazis. Redactora del New Yorker des de 1963, ha estat reportera i ha escrit nombrosos assaigs. En El periodista assassí trobam la disputa entre Joe McGinnis, periodista, i Jeffrey McDonald, metge acusat d’assassinar la seva dona i les seves dues filles. Us agrada el fester? La Malcom, amb una gran capacitat d’anàlisi i d’autocrítica duríssima conjuminada amb un savoir faire pel reportatge i la construcció sàvia d’una intriga, fa que el llibre sia una festa. És molt més novel·la negra que un tractat de periodisme. Molt bona, la traducció de Toni Cardona.

Hermètica definició (Lleonard Muntaner Editor), d’H. D. Davall aquestes dues inicials s’amaga Hilda Doolittle (Pennsilvània, 1886 - Zuric, 1961). Poeta, novel·lista, traductora i assagista. De jove va estar lligada amb el moviment imatgista (Pound, Aldington, Lawrence, Eliot) i fou considerada una miniaturista exquisida. Però en la seva maduresa, com en aquest llibre que us recoman amb passió, mescla un domini de la tècnica poètica amb l’expressivitat molt dolorosa de la guerra patida a fons. L’acurada i fina traducció de la poeta Odile Arqué ens fa navegar a pler pel mar dels seus poemes. Aquest camí intricat i magnètic on hi ha la naturalitat del tracte amb els mites grecollatins, les devocions i filosofies diverses, la corporeïtat de l’ideal, les dualitats que s’entrellacen i la recerca pertinaç del poema definitiu, com diu la traductora, converteix aquesta obra en un tresor ver.

Consum preferent (Anagrama), d’Andrea Genovart. La narradora nom Alba, voreja la trentena, viu a la Barcelona postpandèmica i no s’atura de parlar amb una vivacitat, un ritme i una mala llet que t’atrapen sense témer-te’n. “Vomitar és alliberar-se, i alliberar-se és el millor orgasme que es pot tenir.” Així les amolla aquesta nineta que es vol buidar de tot allò que l’excedeix. I aquest buit es troba enmig d’una verbositat torrencial que s’emporta tot allò que troba. La Genovart té moltes de coses a dir, però sap que la literatura és forma i per això ha esmolat l’eina amb una gran precisió. Ha creat una veu dins una trama molt quotidiana. Fa feina amb el llenguatge i ens alegra perquè tensa l’idioma i el fa anar llatí. Lletra febrosa amb una frenesia de pensaments i llenguatges que fan jutipiris a les normes i unes fantasies que et fan riure a voler. Rondina com una condemnada. Ha, ha, ha! Ben recomanable.

La ciutat dels vius ( Llibres del Segle / Random House), de Nicola Lagiola. Hi ha una fórmula que han practicat Emmanuel Carrère i Ivan Jablonka de fer una novel·la de no-ficció en què l’escriptor també és un poc protagonista. Truman Capote potser va ser el pare de tots. Aquí Lagiola ens conta la seva recerca per conèixer i entendre un crim que va revolucionar Roma. Dos joves de bona família, Marco Prato i Manuel Foffo, torturaren fins a la mort en una nit d’alcohol i drogues un al·lot molt desgraciat, Lucca Varà. Lagiola consulta documentació judicial, parla amb persones que foren testimonis, consulta l’hemeroteca. Durant tres anys no s’atura de fer recerques fins que pot reconstruir l’escena del crim com si fos carn de testimoniatge. Sap agafar el lector i arrossegar-lo per aquesta Roma de carrers i places antigues, amb esplendors i misèries, amb una força decadent i sensible que l’escriptor duu des de la seva infantesa. I es demana: per què l’han matat? Un llibre calfredador per a amants de la literatura d’aquells que saben que el perquè d’un crim no sempre té resposta.

Passejar i recitar per Palma.

Palma en vers. Una antologia. (Nova Editorial Moll), tria de poemes de Miquel Àngel Llauger. Un llibre deliciós, encantador, necessari per a tots els amadors de la ciutat de Palma, de Ciutat. Llauger ha fet una tria àmplia i rica de poetes, majoritàriament mallorquins, que va des dels pares de la Reinaxença (Miquel Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Josep Lluís Pons i Gallarza), passant pels poetes de la postguerra (Cèlia Viñas, Josep M. Llompart, Bartomeu Fiol, Llorenç Moyà), als més actuals (Damià Pons, Sebastià Perelló, Àngel Terron, Laia Malo). També hi ha grans noms de la música com la cançó “Mercè” de Maria del Mar Bonet, “Finestra a la badia de Palma” de Raimon, i “Islas Baleares” de Joan Miquel Oliver. Igualment hi ha altres poetes de la talla de Josep Carner, Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés. Una de les fites del llibre és el poema “Auca” de Bartomeu Rosselló- Pòrcel, que agafa elements de la Palma de la Renaixença i els passa per la trituradora de la poesia d’avantguarda. Un llibre sensacional del qual hauríem d’aprendre molts de poemes de cor, de memòria.

Limpia (Lumen), d’Alia Trabucco Zerán. Una novel·la enlluernadora, despietada, brutal. Xilena, l’autora és advocada i experta en drets humans. Ha guanyat premis literaris d’importància mundial, o hi ha quedat finalista, amb els seus quatre primers llibres i ha estat traduïda a nombrosos idiomes. En aquesta novel·la toca temes del nostre moment històric: la desigualtat social, territorial i urbanística, el feminisme, l’animalisme, l’esclat social a Amèrica Llatina, les relacions entre rics i pobres i entre mares i filles. Limpia és la veu d’una dona de quaranta anys que deixa el sud de Xile per treballar de criada, de minyona, de mainadera, d’interna, de cuidadora, a Santiago. Des del principi l’escriptora ens posa un cadàver damunt les pàgines i ens arrossega en una intriga molt curiosa en què el que interessa no és qui ho ha fet, sinó com. No en faré cap espòiler, perquè la resolució de l’enigma no és el motor d’aquesta lletra ardent sinó allò que diu l’autora: “parlar amb violència sobre la violència, amb por sobre la por i amb amor sobre l’amor.” Un llibre que ens interroga, que ens fa estar malapler, que ens entusiasma.

Llegir fa tornar guapos!, no ho oblideu!

Suscríbete para seguir leyendo