Sant Jordi duu llibres i roses (I)

Recomanar llibres no cansa.

I avui, quan s’acosta a les totes aquest Sant Jordi de MMXXIII, he seguit els consells de la meva lectora analògica (com em va subratllar aquesta lectora fidel la darrera vegada que ens trobàrem a la llibreria Lluna en la conversa amb Eva Piquer sobre la seva darrera novel·la, Aterratge) i, de les tres-centes novetats que apareixen, us en seleccionaré les que puc donar testimoniatge que valen l’alegria.

No crec en els gèneres literaris, només en la literatura bona i dolenta. I vet aquí bona escriptura, bones lletres! Aterratge (Club Editor), d’Eva Piquer. Un llibre sobre la supervivència després d’una desgràcia, un accident. Un quadern de bitàcola d’una dona que ha sabut renéixer. La dona més pintada (Proa), de Màrius Serra. Una novel·la de misteri entre un creador, el pintor Maties Palau Farré, i el seu mecenes, Miquel Peirats Fonollosa, amb un pacte diabòlic al fons. Retrat de l’artista cadell (Lleonard Muntaner Editor), de Dylan Thomas. El títol no engana: un conjunt d’imatges de la infantesa escrita per un poeta immens que ens dona epifanies, misèries, personatges enfollits, esplendors, amb uns relats emocionants. Vigila amb mi (Llibres del Delicte), d’Anna Carreres i Aubets. Escriptura paroxística, dura i crua d’una dona que ens confessa com s’ha guanyat el dret a exercir la violència simbòlica en el camp de la ficció i la seva sublimació a través de l’art. Una llum que crema (Proa), de Jordi Llavina. Un llibre de poemes, guardonat amb el premi Carles Riba, d’un home que a partir de qualsevol no-res pot fer un poema. Passeja i mira tot el que li dona el camí (esbarzers, una casa abandonada, un bosquet, arbres, insectes) i amb un decasíl·lab perfecte fa uns versos consoladors. Domèstica maragda (Quaderns Crema), de Gemma Casamajó i Solé. Parteix de situacions quotidianes per fer un inventari d’històries viscudes per 41 dones en 41 cases diferents i d’aquesta manera fer-nos sentir fets vitals que van del bressol al nínxol. El conte de l’alfabet (L’Avenç), de Xènia Dyakonova. Trenta-tres magnífics escrits autobiogràfics que ressegueixen l’alfabet ciríl·lic i on cada lletra fa aparèixer en l’autora un record íntim o una visió crítica de la cultura russa. El caire de Formentera (Edicions 62), de Carles Rebassa. Un llibre de poemes amb uns versos sensorials, forts, amarats de passió i de veritat que es claven en la sensibilitat del lector i li obrin dreceres cap al cant que el fan creure i veure que és viu. La mestra i la bístia (Anagrama), d’Imma Monsó. Una família aïllada en una casa a peu de carretera en algun indret de l’Empordà és un bon tema per a una novel·la que d’una forma magistral et conta les peripècies vitals de Severina, la seva educació sentimental, el seu aprenentatge moral, i et pinta amb lucidesa i humor èpoques ben nostres.

Més llibres a tota.

La fi d’un món (El Gall Editor), de Climent Picornell, S’accepten encàrrecs (Ensiola), de Sebastià Alzamora, i El clam dels ametllers (Nova Editorial Moll), de Gabriel Tomàs, són tres obres que amb formes narratives molt diferents tenen la Mallorca actual com a protagonista amb tots els conflictes, canvis i confrontacions entre els personatges i la societat que ens ajuden a veure qui som i on som. Ells no saben res (Club Editor), de Mercè Rodoreda. Una joia especial per a rodoredians que trobaran les cartes que la Rodoreda va enviar a Carles Riba, tres contes de la França ocupada i un epíleg sobre Otto, un personatge no identificat, que ens donen llum sobre uns temps molt foscs. Tomás Harris. El espía y artista británico que vivió y murió en Mallorca, 1947-1964 (Llibres Ramon Llull), de P. de Montaner. Un llibre extraordinari que es llegeix com una novel·la d’aventures i és la crònica històrica, real, d’un home que P. de Montaner ens mostra amb la veritat de la recerca i el rigor. Palma en vers (Nova Editorial Moll), a cura de Miquel Àngel Llauger, és una antologia de nombrosos poetes que han triat la ciutat de Palma com a tema dels seus poemes. Un llibre que ens descobreix meravelles. Casa dividida. Dietari de 1922 (Proa), de Valentí Puig. Unes notes personals molt clares i lúcides que ens mostren el punt de vista d’aquest sènior sense pèls a la ploma sobre les transformacions socials i polítiques d’ara mateix amb una prosa plena de sabors. Vet aquí alguns del poemaris que ens poden fer molta de companyia i que aconsell a partir de les primeres lectures que he fet de cadascun per la seva energia verbal: Carnals, som (El Gall Editor), d’Àngels Cardona, Fills de la tribu (Ensiola), de Miquel Mestre, El món és senzill (Lleonard Muntaner Editor), de Josep L. Badal, i Hermètica definició d’H. D. (Hilda Doolittle) (Lleonard Muntaner Editor), amb una traducció sensacional de l’anglès d’Odile Arqué. Memòries de mi mateix (Columna), de Ferran Torrent. Les aventures d’un falsificador, les fetes d’uns jubilats ran de la delinqüència i la consciència política d’uns joves són els fils d’una trama tan entremaliada com apassionant. Un brindis per Sant Martirià (H y O Editores), d’Albert Serra. Un llibre que té gust de poc perquè entrecreua el sentit lúdic de Serra, la seva visió del cinema, el poder transformador de l’art i el seu amor a Banyoles dins una ficció enlluernadora. Les roses a frec d’hivern (Lleonard Muntaner Editor), de Susanna Rafart. A partir de la narració d’un viatge per Armènia el llibre esdevé escriptura incandescent sobre la memòria i el llenguatge en un territori on hi ha les empremtes de mites, contarelles i memòries que passen del local a l’universal. La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears (Nova Editorial Moll), d’Antoni Janer Torrens. La indústria turística ha produït riquesa i destrucció, feina i atur, aculturació i precarietat, alliberament i dependència. L’autor, des de 2018, ens detalla el panorama complex d’una realitat que no vol veure ningú a les clares. La pausa dels dies. Dietari de vivències plaents (La Campana), de Xavier Grasset. Aquest periodista contempla el món i ens conta visions de cuina i de paisatges, de festes i de lectures, de cicles i d’estacions, el temps de cada cosa, tot allò que ens ajuda a viure amb senzillesa i fulguracions. Feina ben feta! I no oblideu les roses d’amor i d’amistat! I Carpe momentum i Encarnacions, les dues darreres festes de la lletra d’aquest cronista. Molts d’anys!

Suscríbete para seguir leyendo