Sol matiner
El títol parla de la lluna, però començarem parlant del sol, el sol de primera hora del matí, com el del passat dia 2 que omplí La Seu de cromatismes, quan sobre les vuit i mitja l’ombra de la rosassa de llevant es situà just davall de la rosassa de ponent, oferint un espectacle que molts no es varen voler perdre.
Lluna foravilera
Sembla que els dies de lluna plena, aquesta surt més prest i es colga més tard. Igual és cert o igual és un recurs poètic. No ho sé amb certesa. Ara bé, contemplar la lluna plena des de foravila, sense niguls, un dia de febrer i quan encara queda llum del dia, és tot un espectacle. Ella apareix majestuosa, grossa, blanca. Poc a poc, però, mentre va pujant des de l’horitzó, el seu tamany disminueix. Efecte òptic naturalment.
Clar de Lluna
Aquesta contemplació fa que, de retorn a la ciutat, volguem escoltar algunes de les peces musicals que parlen de la lluna. Així que agafo la llista musical que tenc a la plataforma i m’apareixen melodies de Beethoven, Debussy, Oldfield, Mancini i alguns altres compositors. Me quedo, però, amb How High the Moon en la versió de la gran Ella Fitzgerald.