Dones i treball

La portada ho diu tot. Una fotografia, en blanc i negre, del primer terç del segle XX pot ser tan il·lustrativa d’uns fets reals que varen succeir fa un centenar d’anys (o més) com quasi quatre-centes pàgines de recerca històrica. La imatge d’una dona que s’aixeca per damunt de les seves companyes reunides a una fàbrica i que assenyala el camí de la lluita, potser d’una manifestació, potser d’una convocatòria de vaga, és suficientment colpidora com per trencar un manat de tòpics.

Aquest volum no és una novetat bibliogràfica (va ser publicat fa ara un any) però pot haver passat per malla a més d’un lector interessat en aquesta temàtica entre la voràgine editorial que vivim darrerament. El llibre, coordinat per David Ginard i Feron, aporta una visió actualitzada del protagonisme de les dones treballadores d’un període tan interessant com convuls –el darrer terç del segle XIX i el primer terç del XX– i dins una triple perspectiva: l’europea, l’espanyola i la de les nostres illes.

Un primer conjunt d’articles focalitzen la recerca en les condicions laborals de la dona als telers de Bunyola (Paquita Canals, Caterina Garcias, Bàrbara Suau), al camp de Calvià (Manel Suàrez), i al conjunt de Mallorca (Isabel Peñarrubia), encapçalats per una revisió de la invisibilitat del treball femení, a càrrec de Cristina Borderías.

En un segon bloc s’analitza la mesura en què els distints corrents obreristes -des dels republicans (Catalina Martorell) als anarquistes (Dolors Marín), passant per socialistes (Teresa Abelló, Antoni Vidal, Ariana Domínguez) i comunistes (David Ginard)- integraren la lluita de les dones i contribuïren a la seva emancipació.

Tot plegat resulta una rellevant aportació al coneixement d’unes societats i d’uns fets, els quals, amb la natural distància cronològica que suposa una centúria, no són gens aliens a les lluites i reivindicacions de les dones en el context actual.

Suscríbete para seguir leyendo