Vivències

La flor de pedra

Aquest és un llibre de pedagogia i de filosofia, adreçat a mestres i professors, però sobretot és el recull d’una vida professional plena d’aventures

Maite Sbert Rosselló.

Maite Sbert Rosselló. / Cati Sbert

Dora Munñoz

És una flor, no una pedra, encara que ho sembli. Res a veure amb les roses del desert que són pedres encara que semblin flors. Es una planta paràsita que es desenvolupa sobre les arrels de l’anchico vermell que creix a la província de Misiones, a Argentina, i de què na Maite Sbert al seu llibre se serveix com a metàfora de les grans descobertes que es poden fer al llarg del camí de la vida, en aquest cas del d’una mestra i els nins i les nines que l’han acompanyada. Un camí de descoberta, de sorpreses, un camí en què la filosofia ha estat guia i acompanyant privilegiada, (no de bades el subtítol de la Flor de pedra és: L’aventura de la filosofia a l’educació), un camí que la mestra ha construït al llarg de la seva vida professional i personal de la ma de la filosofia. En concret de la que planteja el projecte Filosofia 3-18, un projecte que creu en la capacitat humana de filosofar, de fer-nos preguntes, de pensar per compte propi, de devenir en persones crítiques, creatives i empàtiques, i tot això des de la infància.

I no penseu que aquest és un llibre de pedagogia, o de filosofia, adreçat a mestres i professors, és tot això però sobretot és el recull d’una vida professional plena d’aventures. Al pròleg Irene de Puig diu que «és un llibre d’aventures, d’aventures vitals i intel·lectuals que es desenvolupen a les aules de l’escola des Pont de Palma», però també d’aventures vitals de la pròpia autora que relaciona magistralment amb tot el que anys més tard le recordarà cada un dels programes del Projecte Filosofia 3-18, programes a què ens acostarà de la ma dels diferents alumnes que al llarg dels anys hi ha treballat.

El llibre s’estructura en 17 capítols curts que comencen amb un record de la vida de l’autora que lliga amb la seva pràctica professional, l’explica, la justifica teòricament i la farceix d’exemples: preguntes dels infants, intervencions de la mestra, materials utilitzats… tot a partir del fil conductor de la filosofia que com diu l’autora «ens aporta la possiblilitat de tractar sota diferents òptiques els grans temes subjacents a totes les situacions, a totes les branques del coneixement, ens explica les relacions entre la pròpia experiència, l’entorn natural i l’entorn cuttural».

Llegim el llibre captivats per l’experiència de l’autora, per les intervencions dels infants i per una vida i una pràctica professional que se’ns presenta ben propera a cada un de nosaltres, siguem mares, pares, mestres o adults disposats a deixar-nos atrapar per la sorpresa, capaços de gaudir de l’aprendre i el pensar.

I per damunt de tot, aquest és un llibre escrit amb una cura i una delicadesa exquisides, amb una prosa clara i alhora poderosa que ens proporciona una lectura plaent perquè cap mot la destorba..

Una lectura totalment recomanable, diferent, que ens farà gaudir, pensar i aprendre.

Cal llegir aquesta flor de pedra plena de sorpreses i màgia que ens ofereix na Maite Sbert.

Suscríbete para seguir leyendo