“Llavors el talp va remenar el té, amb l’esperança que el temps s’aturés per sempre més” és una, només, de les moltes frases commovedores que brufen les pàgines de l’original proposta, i tanmateix clàssica, de Toon Tellegen amb el títol Cartes de l’esquirol a la formiga. Envejable creativitat, la que manifesta l’escriptor de Països Baixos a través de les cartes que els animals i fins i tot qualque objecte redacten, lliuren, llegeixen i responen en aquest nou preciós volum de Blackie Books, el qual conté, per si fos poc, les clares il·lustracions d’Axel Scheffler, un clàssic també.
El conjunt –edició, text i dibuixos– és una delícia per als infants lectors. Aquí tothom escriu cartes. Fins i tot la carta n’escriu: heu llegit bé. Hom escriu a coneguts, a desconeguts, a un mateix. I les cartes són llegides amb atenció i totes reben resposta sincera, tendra i empàtica, i totes amb un toc de mesurat bon humor. Què pot escriure un elefant a un caragol? I un talp, què pot escriure’s a si mateix en una carta? I quina serà la resposta del talp al talp? La xarxa de relacions epistolars del bosc de Tellegen és enteranyinada. L’esquirol escriu a la formiga. I també a la carta: “Benvolguda carta...”, comença. L’elefant escriurà a l’esquirol. La tortuga al caragol, i ho farà amb pressa. L’esquirol rebrà una carta negra sense remitent... És un no aturar.
El text de Cartes de l’esquirol a la formiga és molt dinàmic, de frases breus i de breus paràgrafs. Com dinàmics són els animals que hi pul·lulen. Ben llegidor, doncs. I és intel·ligent, i això ens agrada. En cada pàgina hi pot haver una sorpresa, una aclucada d’ull, una insinuació per a la complicitat. L’onso, el corb, el pugó, el pingüí... escriuen cartes en aquest relat que podria haver imaginat el mateix Rodari. I d’aquesta molt simpàtica lectura en traurem una positiva conclusió: cal escriure cartes. I cal respondre totes les cartes que rebem –llevat de les que són emeses per posar-nos de mal humor. I no senyalam els remitents d’aquestes cartes negres.
“Què estrany... Me n’havia anat de debò. Però no sabia on”. Vet aquí un altre exemple d’allò que, esbojarrat i estimulant, podrem llegir en les planes de Tellegen. I això: “Que el meu cant sigui/harmoniós i captivador...”, i és el grill qui ho ha escrit. I el sol també escriu, amb un raig de llum, perquè l’hivern, el fred, l’ombra al cel, ha d’acabar qualque dia: “D’acord. Fins aviat”.
