ELS LLIBRES ENVAEIXEN EL BORN
1. Des del 27 de maig al 5 de juny el passeig del Born de Palma s’omplirà de dinou llibreries que, sota el lema “Vaig començar a llegir i encara no m’he aturat”, oferiran totes les novetats de Sant Jordi i mil i un llibres més. L’escriptora Laura Gost és l’encarregada de fer el pregó que inaugurarà la Fira el divendres 27 de maig a les 19 hores. Conclourà l’acte amb un concert d’Oliva Trencada amb Cecília Giménez amb l’espectacle del seu llibre disc Cel d’horabaixa.
Durant aquests dies es faran més de cinquanta activitats amb nombrosos autors: presentacions de llibres, recitals poètics, taules rodones, converses d’escriptors i crítics, contacontes i actuacions musicals. Hi haurà un escenari a la plaça de la Reina i un a la plaça de les Tortugues i moltes de vegades hi haurà activitats simultànies. El centre de Palma serà una festa de la literatura.
LLIBRES, LLIBRES I LLIBRES RECOMANATS
2. Aniré a tota per donar un panorama d’obres que serveixen per entretenir, per ensenyar i, sobretot, per fer passar gust. Si entre boira no tendré on anar (Proa), d’Antoni Vidal Ferrando, és un llibre de poemes que ha guanyat el Carles Riba 2021 i ens dona una visió d’un temps en què el mal s’afica per tots els racons i destrueix la natura, els llegats, la història i fins i tot els remeis contra les penes d’amor. Poemes de revolta plens d’una serenitat enlluernadora. Singular!
Les presons imaginàries (L’Avenç), de Pere Coromines. Un llibre colpidor d’aquest advocat, economista i escriptor polític que va ser jutjat en el Procés de Montjuïc acusat d’haver instigat a un atemptat anarquista el 1896. Detingut i amb una petició de pena de mort, passà deu mesos tancat als soterranis del castell de Montjuïc. El 1897 fou absolt pel Tribunal Suprem i desterrat a França. Més que oferir-nos unes memòries de la presó, Coromines ens retrata amb capítols breus i una escriptura impressionista fets, anècdotes, contes, pensaments que ens fan veure a fons la naturalesa de la condició humana. Emocionant! Unsex me! (Club Editor), de Jaume Ferrer. Sobreviure al bullying homòfob és una història dura, difícil i terriblement real. Jaume Ferrer, amb una escriptura d’absoluta claredat, la conta com una venjança i una declaració d’amor. Què passa quan el primer dia d’escola els companys decideixen que en Jacob és una nina i que és intocable? Llibre de desaparicions i de tristeses, de tendrors i de crueltats que fecunda al lector. Impressionant!
Els colors de la neu. Les llengües, les persones i el món (Eumo Editorial), de Pere Comelles i Carme Junyent. Un professor d’estudis portuguesos i una lingüista general es posen les ulleres d’antropòlegs i, amb un llibre d’una lectura fàcil i plena d’entreteniments, desmunten els nombrosos tòpics sobre les llengües del món. Per exemple, sempre ens han dit que els esquimals tenen molts de mots per anomenar la neu. Per començar en avisen que “esquimal” és un nom imprecís amb què designam diversos pobles de l’Àrtic que parlen llengües diferents. I després ens diuen que totes les llengües adapten el lèxic a les necessitats dels parlants inventant o manllevant termes. Una meravella de text, perquè ens ajuda a llevar molts de prejudicis sobre les llengües i ens obre el cervell sobre coses que pensàvem amb llocs comuns. Original!
ALTRES JOIES VERBALS
3. Una bona estona (LaBreu Edicions), de Mavis Gallant (Mont-real, 1922 - París, 2014). Una escriptora canadenca en llengua anglesa. Aquest és el primer llibre seu traduït al català. Ha escrit molta narrativa breu que publicava en el New Yorker. La seva darrera novel·la és aquesta, que surt en el seu centenari, magníficament traduïda per Ignasi Pàmies. Shirley Perrigny és una al·lota que viu a París els anys seixanta. Per un rar atzar queda vídua i es casa amb Philippe, un periodista esnob i amb poc sentit de l’humor, que molt prest l’abandona. Ella l’espera, s’enrotlla amb el veí de dalt i ajuda amigues en crisi. Una novel·la d’una flâneuse que es passeja per París, tota plena de detalls imprevists i enrevoltada d’un aire de follia. Encantadora!
El jardí dels Finzi-Contini (Proa), de Giorgio Bassani. Una novel·la clàssica, molt ben traduïda de l’italià per Carme Serrallonga, que per a mi és una de les obres mestres del segle XX. Passa a Ferrara, la ciutat de Bassani, i ens conta la vida d’un jove jueu en els temps anteriors a la Segona Guerra Mundial. El narrador (que sempre he cregut que era un alter ego de Bassani) s’enamora d’una al·lota, Micòl Finzi-Contini, d’una de les famílies de bona nissaga i poder econòmic de la comunitat jueva. La casa del Finzi-Contini i el seu jardí immens i tancat—amb cedres del Líban, pins, avets, castanyers de l’Índia, pollancres, plàtans, xiprers, tells, oms, faigs, palmeres i eucaliptus— esdevé un dels protagonistes d’una obra en què la persecució racial, la literatura, l’homosexualitat i la mort són temes que formen una xarxa en què es desenvolupen els esdeveniments. La reconstrucció del passat de quan eren joves just abans de la guerra, de quan un grup de patricis jueus es reunien per jugar a tennis davant la prohibició d’anar al club de sempre per mor de les lleis racials, les converses sobre art, literatura i política, el refugi dels llibres davant la intempèrie que els atacava, la impossible història d’amor entre la seductora, sàvia, fascinant i bella Micòl i el narrador formen un entramat que ens deixa amarats de dol i amb malenconia. Sabem des del principi que tot s’ensorrarà i que seran deportats als camps de concentració. Aquell nucli civilitzador fou devorat per la barbàrie. Humaníssima i necessària!
MOTS DE CONVIT
4. Dissabte, 28 de maig, a les 12 hores, a l’auditori de la Fira del Llibre de Palma, en una conversa informal amb l’amic artista Mateu Coll, parlarem del meu darrer llibre publicat, Encarnacions (LaBreu Editorial). Amics lectors, us esper per esmolar la garrova!
