Una introducció del tot imprescindible, on ens ajuda a aprofundir en la lectura a la qual ens enfrontem, els contes estan disposats per ordre cronològic, la traductora ens aporta informació que és del tot necessària. Començant per la narració que dona títol al recull, una narració coneguda, una d’aquelles històries que un cop llegides passen a formar part de la nostra experiència de manera definitiva, la coneixíem com Quanta terra necessita una persona, és com s’havia traduït a diferents llengües, Marta Nin, ens explica, que Tolstoi va escriure «persona». Pel que fa a La història d’un cavall ens argumenta el perquè del nom Perxador, aquest cavall en altres narracions se li dona un altre nom, la traductora ha volgut ser el més fidel possible, amb una sola paraula, a la intenció de l’autor.
Ens trobem amb narracions menys conegudes: Dues versions diferents de la història d’un rusc amb escorça de til·ler i després del ball, la primera d’aquestes narracions, ens presenta una reflexió del tot crítica de la societat, Tolstoi coneixia molt bé el món de les abelles, aquesta prosopopeia, ens acosta a un conflicte sempre vigent dels humans, la traductora ens remet a Guerra i Pau:
«...recupereu el llarg paral·lelisme que estableix a Guerra i Pau entre la situació de Moscou a l’arribada de les tropes napoleòniques i un rusc d’abelles, sense reina.» pàg. 15
Una nova edició d’uns contes magistrals, una traducció, impecable, molt ben argumentada, una manera de conèixer millor a l’autor, tenim a les mans una edició fonamental dels contes que coneixíem i dels que llegim per primera vegada, la implicació i compromís de l’autora ens porten a la gratitud i a considerar aquest volum fonamental en l’àmplia bibliografia de l’autor.
Una recomanació sense reserves.
