La Seu de Mallorca colpeja de sobte el cor de les persones. No importa quina sigui la seva fe. Basta entrar per la capella de la Pietat i percebre una visió general de les immenses naus per sentir que hi ha forces i emocions que van més enllà de l’instant i de l’edifici com a element físic.
En el cas del canonge emèrit Joan Bauzà (Vilafranca de Bonany, 1944) aquest cop emocional dura ja més de seixanta anys. Va pertànyer al cor de nins cantors de la catedral, fou patge del bisbe i arribà a canonge. Probablement, seria difícil trobar algú més adequat per escriure un llibre com Comprendre la Seu, una mirada gòtica a la catedral de Mallorca. En el pròleg marca un objectiu clar: “Que qui entra distret a la Seu en surti fascinat, el qui hi entra fascinat en surti assabentat, el que hi entri assabentat en surti entès i el qui hi entri entès en surti comprenedor”.
Pot semblar que aquest ambiciós objectiu necessita gairebé un volum enciclopèdic. No és així. Bauzà assoleix la fita amb 150 pàgines, de mida octaveta i lletra adequada per curts de vista. La capacitat de l’autor per concentrar el missatge és prodigiosa, probablement gràcies a la seva llarga trajectòria radiofònica.
La immersió en el primer temple de l’illa s’estructura en sis capítols: L’art que va dissenyar la Seu, l’època que va concebre la Seu, l’arquitectura que va configurar la Seu, l’Església que va habitar la Seu, la ciutat que va allotjar la Seu i el regne que va iniciar la Seu.
A partir d’aquest plantejament comença un viatge intens que ens situa en el període constructiu de la catedral, entre els segles XIII i XVI. Encara que un monument com aquesta mai té un fi definitiu, d’això en seria bona mostra la intervenció contemporània de Miquel Barceló a la capella de Sant Pere.
Bauzà ens dona claus arquitectòniques, religioses, històriques, numerològiques, de la llum i de l’espai, del moviment, de la tradició, dels ritus presents i passats… No s’incorporen amb ànim descriptiu, sinó com a ingredients que expliquen per què la Seu és com és i perquè ens impacta com ho fa. Cada pàgina és un compendi de l’erudició de l’autor. De coneixements d’allò més proper, però també fruit d’estudis de caràcter universal, entenent el concepte d’universalitat de l’època constructiva del monument. El llibre està escrit sempre des de l’evidència que cada descobriment, cada resposta, obrirà nous interrogants. El canonge recolza aquesta idea amb una frase d’Eduardo Galeano (1940-2015): “Camín dues passes i ella s’allunya dues passes, i l’horitzó corre deu passes més enllà. Doncs, per a què serveix la utopia? Per això, serveix per caminar”.
Joan Bauzà s’assembla en aquest llibre a un cuiner de tres estels Michelin. Ens ofereix un menú de quinze o vint plats en petites dosis. Després de tastar cada un dels plats ens entren ganes de repetir, o de conèixer els ingredients emprats, o de descobrir les complexes tècniques d’elaboració, o d’admirar l’art de la presentació. Això és el que he sentit després de llegir Comprendre la Seu. Ganes de continuar emocionant-me amb aquesta meravella del gòtic i ganes de conèixer-la més per estimar-la encara més.
