El camí literari de les dones, com molts altres camins, no ha estat fàcil. Elles han hagut de demostrar amb escreix la seva vàlua i hi ha hagut èpoques en què ho han hagut de fer utilitzant pseudònims masculins. Actualment, sembla que la dona camina al costat de l’home, però, a vegades i segons a on només ho sembla, encara ara la literatura en femení pot venir marcada com a literatura de menor qualitat, per això no podem deixar de reivindicar-la i llegir-la. El món literari femení està ple d’escriptores fantàstiques, les obres de les quals són clàssics imprescindibles. Fou a finals del segle XIX quan la literatura escrita per dones començà a despuntar amb autores com Jane Austen, les germanes Brontë o una mica més tard la nostrada Caterina Albert i Paradís (Victor Català). El segle XX és el que marca l’abans i el després pel que fa a les dones i el món literari, és quan elles surten i lluiten pels seus drets sense complexos; en una època convulsa marcada per dues grans guerres, elles es llancen a la creació literària. Durant el segle XX una munió de dones escriptores surten al mercat amb les seves publicacions, noms com els de Nelly Sachs, Virginia Wolf, Montserrat Roig, Agatha Christie, Maria Aurèlia Campmany o Maria Antònia Oliver, entre d’altres, deixaren petjada literària. Moltes d’elles, la majoria, foren dones d’impacte amb vides personals plenes i a vegades difícils i l’obra de les quals ens acompanya i acompanyarà generacions futures.
En aquesta setmana del vuit de març que retem homenatge a les dones he escollit una autora actual, Tracy Chevalier, una escriptora d’èxit de novel·les històriques que aconseguí reconeixement internacional amb la novel·la La noia de la perla. A les novel·les d’aquesta autora les dones són les que prenen la força de la història. N’ha escrit un total de deu, totes molt recomanables. Jo us n’he triat quatre.
La seva primera obra El blau virginal és la història de dues dones que neixen amb quatre segles de diferència i de l’herència ancestral que les lliga. Les connexions amb el passat són fascinants, veiem com la protagonista Isabelle és estigmatitzada per la seva fe i de com el món de la intolerància religiosa i de la supremacia masculina la condemnen a ella i amb ella a la seva filla, la petita Marie, fins al més devastador final. Una lectura apassionant que ens transporta al sud de França i ens fa un recorregut històric fins a confrontar-nos amb la protagonista actual i l’herència familiar que li qüestiona el seu present, la qual ella intenta aclarir per trobar la pau i serenor que el seu moment personal necessita.
A Criatures extraordinàries Tracy Chevalier ens du fins a Cornualla a principis del 1800 i ens presenta Mary Anning, la primera dona cercadora de fòssils, menyspreada pels homes de ciència de l’època i la qual avui té un lloc destacat al Museu d’Història Natural de Londres. Mary, una nena d’una família humil de Lyme Regis es dedicà a buscar fòssil pels penya-segats i la platja, els classificà i en feu dibuixos. La gran troballa de Mary Anning l’any 1811 quan tenia dotze anys (Darwin en tenia dos) fou un «cocodril» més tard anomenat ictiosaure, que capgirà el món científic. Mary Anning fou totalment autodidacta, aprengué geologia, anatomia i francès per poder cartejar-se amb l’eminent científic francès Curvier. Aquesta és una història també d’amistat entre dues dones i de com Elizabeth Philpot, una fadrina londinenca de classe mitjana que s’estableix a Lyme Regis, amb el seu coneixement científic ajudà a Mary Anning i al final salvà la seva reputació quan el mateix Curvier l’acusà de frau.
L’última fugida és una altra història on les dones i el seu coratge protagonitzen la història. Honor Bright és una quàquera anglesa que juntament amb la seva germana emigra a Ohaio, Amèrica, amb l’esperança d’aconseguir una vida millor. Allà troba una societat que li és estranya i on les relacions personals li són difícils. Es casa i comença una nova vida. Però quan un dia descobreix un esclau fugitiu a la granja de la seva nova família, fins i tot ella una quàquera, grup religiós conegut pel seu humanitarisme, dubte i té por de trencar les lleis i les normes establertes en aquella terra. Així comença la seva activitat clandestina entrant en una xarxa de persones que ajuden els fugitius a escapar cap a la llibertat i fa amistat amb dues dones sorprenents que li demostren el què el desafiament pot obtenir. Finalment, ella ha de decidir el què tria i actuar malgrat el cost personal que això li pot suposar.
La seva darrera publicació Las mujeres de Winchester, que encara no s’ha traduït al català, és un retrat de la integració femenina al mercat de treball després de la Primera Guerra Mundial. Violet, la protagonista, és una dona de trenta-vuit anys a qui la guerra li ha pres tot: el seu germà, el seu promès i el seu futur. Considerada una «surplus woman» que traduït literalment seria «dona excedent», qualificació totalment masclista sorgida després de la Primera Guerra Mundial per referir-se a les dones que romangueren fadrines a causa de la mort dels seus marits o promesos durant el conflicte bèl·lic i que majoritàriament quedaren vivint amb els pares sense independència econòmica. Però Violet és una dona avançada al seu temps i decideix obrir-se camí tota sola en una societat dominada pels homes, cosa que arriba a aconseguir gràcies a la seva tenacitat i al suport de la comunitat de brodadores de la Catredal de Winchester. Aquesta és una altra de les novel·les històriques de Tracy Chevalier, que com totes elles tenen una prosa elegant i rica en matisos i que arriba al lector d’una manera clara i entenedora.
