“Carta larga para ti, que quieres escribir”, anuncia la portada d’un (altre) text estimulant de Gonzalo Moure (València, 1951), potser un dels més interessants autors de la literatura infantil i juvenil d’expressió castellana contemporània. I cal dir-ho tot d’una: un dels veterans. Reconegut justament i premiat també justament, Moure porta un bagatge d’experiència literària (i personal) única, admirable, que envejam. Lector, viatger, actiu periodista en el passat, persona valenta i compromesa en causes humanitàries, ciutadà d’iniciativa solidària, boníssim comunicador, escriptor de gran volada. Aquest seu Por qué llora la maestra, que edita kalandraka, és un regal per a aquells al·lotets i al·lotetes que volen (o pensen que volen) escriure. Moure, amb aquest text, els alliçona positivament, els anima, els mostra un camí de tants com són possibles en Literatura. I adverteix que aquest és el seu camí. I això és honest. El camí de Gonzalo Moure, però, és a parer nostre un bon camí. I és útil i intel·ligent saber-ne les fites. Ell ens les mostra amb generositat en aquestes pàgines. Per què plora la mestra? Escrivim, diu, per saber-ne el motiu. No escrivim sobre el que ja sabem, afirma, sinó per saber el que no sabem encara. Per saber per què una mestra plora.
Amb una prosa excel·lent, i amb una gran empenta i sens dubte amb ganes d’empènyer els seus joves lectors, Gonzalo Moure va enfilant un discurs de com és possible escriure. De com construir un relat interessant. De com enganxar el lector, tasca difícil. Agrairan tots els seus consells i exemples els joves que tenen la il·lusió de fer-se escriptors o, al manco, de redactar un conte, una novel.la. Moure sap explicar-ho, això. Ho ha fet i ho fa en trobades amb lectors, amb escolars d’arreu, on explica els seus llibres i els seus quefers. On transmet passió. I on provoca els assistents a acarar el repte d’escriure des de l’arrel del sentiment. Cerca allò que et commou i potser commouràs, adverteix. Posa atenció en allò que veus, i sabràs mostrar-ho. Usa un llenguatge acurat i faràs més precisa la teva narració. Respira i sabràs on és escaient posar una coma o un punt. Retalla tot el que és excés. Fuig dels temes banals. Potser el teu gran conte és en un fet insignificant: una campana sense batall, una dona que camina sola i amb la seva bicicleta al costat, una papallona de vida efímera... Cites de Melville, Kafka, García Márquez i altres brufen el text de Moure, una invitació entusiasta al compromís d’escriure, i a fer-ho bé. Por qué llora la maestra ajudarà molt els joves lectors que somien escriure.
